A LES CIUTATS AMAGADES de Natàlia Cerezo

Ara, ara. Ara sí. No calen redobles de tambors ni grans escarafalls, no som davant de cap obra mestra ni de cap terratrèmol que pugui sacsejar la literatura catalana, però ara sí som davant d’un llibre dels que es fan un racó aquí dins un cop llegit.

“A les ciutats amagades” és un recull de contes curts, tots ells amb un peu a la infantesa, als estius que inefablement s’hi connecten. Petites instantànies, moments, dolços i amargs, que sense grans pretensions ho recullen tot.

La virtut principal d’aquests contes de Natàlia Cerezo és la capacitat de commoure al lector amb subtilesa. De cada història un fil, de cada personatge una paraula. En tots i cadascun d’ells hi ha un petit detall que t’hi connecta i que fa que una part de tu quedi allà dins, per sempre. La capacitat de crear aquest vincle és el que converteix el talent en virtut.

El que Cerezo desplega en aquest recull és una manera de mirar, un desgranar cada capa i cada matís que fan que un instant pugui sublimar un món.

9788416738403

“Anys més tard, poc abans que el Roc marxés a treballar a l’estranger, vam tornar al càmping. Rere la tanca hi havia camins fantasmals, plens de males herbes i amb les llambordes aixecades. A les parcel·les, on l’herba creixia fins als genolls, hi havia una mena de bosc d’arbres esquifits i secs. Vam trobar la pedra amb el número on hi havia hagut la nostra caravana i vam buscar entre els matolls un indi de plàstic que el Roc havia perdut l’últim any que ens hi vam estar, però no el vam trobar. “

Anuncis

ELS LLITS DELS ALTRES d’Anna Punsoda

És un debut esperat. Anna Punsoda és una de les veus que ens pronosticava una tardor rica literàriament parlant. El vaig agafar de pressa i amb set. I així vaig rebre el cop de puny. No esperava per res del món aquesta glopada amarga i feixuga. Tot va ser una mica massa ràpid. Continua llegint

APRENDRE A PARLAR AMB LES PLANTES de Marta Orriols

Fa dies que reflexiono sobre quins son els grans temes que marquen el rumb de tota literatura: l’amor i el desamor, la por, la mort, la llibertat,… S’ha escrit de tot i en abundància. Per què, doncs, seguir llegint? Per què, doncs, seguir llegint sobre el mateix si amb tants segles d’història ja s’haurà dit tot de totes les maneres possibles? Per què llegir un llibre sobre la mort, la pèrdua,…quan ja n’has llegit i pots imaginar què hi trobaràs? Per què llegir-lo si saps que farà mal?

Continua llegint

EL CEL NO ÉS PER A TOTHOM de Marta Rojals

Ja fa uns quants dies que vaig acabar de llegir “El cel no és per a tothom” i m’adono que cada cop deixo passar més temps entre el moment d’acabar una lectura i el d’escriure’n alguna cosa. Un primer impuls em diu que em sento repetitiva en el que escric i que, per tant, aplaço encarar-me de nou a la pàgina en blanc. Rumiant una mica més, trobo que cada cop exigeixo més als llibres que llegeixo i que per tant, el risc de que realitat i expectatives no encaixin també és més gran, i em costa escriure sense l’impuls de l’entusiasme.

Continua llegint

OEST de Carys Davies

Han passat molts dies, molts. Molts llibres llegits, molts textos inacabats i cap moment de prou tranquil·litat per gaudir compartint-los. Ara sí. Tornem-hi.

I comencem sent honestos, he llegit “Oest” perquè em va encantar la portada. A partir d’aquí, la resta va venir sol, una sinopsi prou llaminera i les sempre persistents ganes de llegir qualsevol cosa que tingui a veure amb l’oest americà i la recerca d’allò salvatge.

Continua llegint

EL PAVELLÓ NÚM.6 d’Anton Txékhov

Deu fer uns deu anys que vaig llegir-me els Contes d’Anton Txékhov editats per Quaderns Crema, i deu fer uns deu anys que penso com vaig gaudir de la seva lectura. Hi ha algunes escenes que recordo fidelment malgrat el temps. Des de llavors, tan sols he tornat a Txékhov amb alguns fragments concrets de L’hort dels cirerers L’oncle Vània. Ara, Editorial Minúscula edita El pavelló núm.6 i al caure’m a les mans m’hi he llençat de cap.

Continua llegint

#LlegimRilke

Comencem: arriscant i apostant fort. Llibre epistolar, escrit per un poeta, sobre l’escriure i el llegir i sobre la naturalesa humana. No puc no començar amb el meu imprescindible: “Cartes a un jove poeta”

Quan Rilke parla dels seus llibres imprescindibles diu: “Visqui durant un temps en aquests llibres, aprengui’n el que li sembli digne de ser après, però sobretot estimi’ls.”

Ja fa temps que l’estimo i res em sembla més digne de ser compartit, ara i aquí.

A partir d’avui i fins el proper dia 28 de juny #LlegimRilke

I sense fer gaire soroll ha nascut #SeremLlibresONoSerem, el que vol ser un espai per compartir lectures un cop al mes de forma virtual. En aquest mateix bloc hi trobareu aquest espai el dia indicat.

Si hi voleu participar només cal que llegiu, es clar. Afegiu un comentari amb el vostre nom d’usuari de wordpress o twitter a qualsevol de les xarxes socials on em podeu trobar. Us tindré fitxats i us podré convidar a la sala de tertúlia el dia 28 a les 22h.

I així, prenent te i menjant galetes, llegirem més fort que mai.