LA DELICADESA de David Foenkinos

Buscant un llibre suau, lleuger, una lectura àgil,… Així vaig topar amb “La delicadesa”. I amb aquest títol semblava ser el llibre perfecte. I segurament perquè el títol et porta a imaginar tot el que segueix, ha resultat  ser minuciosament colpidor. És una bona història, o més ben dit, són uns bons personatges, però que milloren i creixen en encant per tal i com Foenkinos els amaneix i els pentina amb el seu estil irònic. Capítols curts de fàcil lectura, que enganxen, i s’alternen amb episodis curiosos formats per petits “a parts” en l’obra on l’autor introdueix dades, anècdotes o detalls que per moments converteixen el llibre en una pantalla en la que el lector pot fer zoom allà on troba quelcom d’interessant. I cal dir, que una de les coses que més m’ha agradat del llibre han estat les notes a peu de pàgina. Sorprenent, si, però la sospita que neix al principi del llibre que inicia el debat intern sobre si és possible que les notes a peu de pàgina puguin determinar l’èxit o el fracàs d’un llibre, es confirma: les notes a peu de pàgina de “La delicadesa” el converteixen en un bon llibre.
 “Però per tornar-se’n cap a casa no s’ha de girar mai cua. El cotxe d’en Charles feia el camí tots els dies. El trajecte era sempre igual, com el d’una línia de metro. Va aparcar i es va fumar un altre cigarret al pàrquing del seu edifici. En obrir la porta de casa va veure la seva dona mirant la televisió. Ningú no s’hauria pogut imaginar que temps enrere la Laurence hagués estat animada per una mena de frenesí sensual. Ara es deixava enfonsar lenta però segura en el prototip de la burgesia depressiva. Per estrany que semblés, en Charles no es va ni immutar amb aquella imatge. Va avançar lentament cap al televisor i l’apagà. La seva dona va deixar anar una protesta, sense gaire convicció. Ell s’hi va apropar i l’agafà pel braç amb fermesa. Ella va voler reaccionar, però no va sortir cap so de la seva boca. En el fons, havia somiat un moment com aquell, que el seu marit la toqués, que deixés de passar pel seu costat com si ja no existís. La seva vida en comú era un entrenament quotidià cap a la desaparició.”
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s