ANNA KARÈNINA de Lev Tolstoi

Llegir Tolstoi sempre és un plaer. Llegir “Anna Karènina” és un plaer majúscul. Crec que és necessari llegir-lo i segurament amb un cop no n’hi ha prou.
És una novel·la tan intensa com extensa, que s’apodera de tot allò més bàsic i intern que ens conforma i hi dóna llum. És, sens dubte, una novel·la que parla de la passió. De la passió entesa com a llenguatge de l’amor i com a mitjà de vida, o més ben dit de supervivència. Tolstoi converteix cada un dels personatges (quins grans personatges!) en un camí que porta cap a aquesta passió. D’entrada, la protagonista Anna, empesa per la passió de l’amor i la llibertat, però també altres personatges com Levin, per mi personatge cabdal, que recórre amb insistència i no poc sofriment, el camí cap a la passió mitjançant la recerca del sentit de l’existència. Aquesta recerca aporta al llibre una dosi esplèndida de diàlegs interns plens de filosofia i de teologia, fins i tot, que dónen a la novel·la un equilibri perfecte.

“Anna Karènina” és una novel·la de personatges, on no es pot considerar cap d’ells com a secundàri o poc important. Tots i cadascun d’ells es mostren gairebé transparents al lector. I aquesta és la delícia: el viatge a través de les entranyes, els vicis, les pors i les virtuts de tots ells.

“Cada vegada que Vronski parlava amb Anna, esclatava als ulls d’ella una lluïssor joiosa, i un somriure de felicitat li torçava els llavis vermells. Hom hauria dit que feia esforços per tal de no palesar aquests símptomes de joia, però se li marcaven al rostre contra la seva voluntat. «Però, i ell?» Kitty se’l mirà i va horroritzar-se. Havia vist en ell allò que se li apareixia amb tanta claredat en el mirall del rostre d’Anna. On eren les seves maneres sempre tranquil·les i fermes, l’expressió despreocupada i calmosa del rostre? No, ara, cada vegada que s’adreçava a ella, acalava una mica el cap com si volgués caure de genolls als seus peus i tenia a l’esguard una expressió de submissió i de temença. «No vull ofendre —semblava dir cada vegada la seva mirada—, ans em vull salvar i no sé com.» Mai no li havia vist abans l’expressió que tenia en aquells moments el seu rostre.”
Advertisements

2 pensaments sobre “ANNA KARÈNINA de Lev Tolstoi

  1. No he tingut encara l'ocasió de llegir aquesta gran novel-la. A veure si algun dia em decideixo. Per cert, Anna, el fragment que reprodueixes de l'obra crec que està molt ben trobat. De Tolstoi he llegit algunes obres breus( “La mort d'Ivan Ilitx”, “Confessió”…). Em van agradar molt. A més, he vist que la traducció d'Anna Karenina és de l'Andreu Nin; si no recordo malament també va traduïr, entre d'altres, un altre clàssic de la literatura russa: “Crim i càstig”. La seva tasca fou, certament, admirable.

  2. Hola David,
    Doncs si et va agradar “Confessió” crec que quan llegeixis “Anna Karènina” podras reconèixer molts dels trets autobiogràfics de Tolstoi en personatges com Levin.
    Gràcies pel teu comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s