ELS PEIXOS NO TANQUEN ELS ULLS d’Erri De Luca

Preciosa història que explica l’estiu d’un Erri De Luca amb 10 anys a un petit poble pesquer proper a Nàpols. El significat d’aquest estiu en el trànsit de la infància cap a una adolescència propera es tradueix en una història plena de reflexions entorn del significat de créixer, del què és la justícia, de l’amistat, de l’amor,… De lectura ràpida, rapidíssima, és gairebé un petit conte on el mar i els llibres tenen un paper fonamental. Tot plegat un petit regal.

“Els peixos no tanquen els ulls” és com un petit curtmetratge elegíac amb el focus posat als deu anys de l’autor. De Luca no amaga la voluntat i necessitat de capbussar-se en aquest punt de la seva infantesa, això si, deixant un peu al seu present serè i reflexiu.

M’ha agradat la sensació de sentir-me acompanyada durant tot el trajecte pel mateix autor, tot i que més aviat som nosaltres qui l’acompanyem a ell. Entre una retòrica molt poètica, es situa sempre còmplice del lector i sovint com a consciència comuna. Precioses algunes de les imatges que dibuixa i que impregnen la història d’aigua i sal.

els peixos no tanquen els ulls_ erri de luca

 “A través de l’escriptura m’acosto al nen que era fa cinquanta anys, per a un jubileu privat meu. Fins ara els deu anys no m’havien fet escriure. És una edat que no té l’abarrotament interior de la infantesa ni la descoberta física del cos adolescent.

Als deu s’està dins d’una closca que conté totes les formes futures. Mires a fora com un presumpte adult però encongit en unes sabates petites. Continua la definició de nen, per culpa de la veu i de les joguines en desús, però que continues guardant.

Encara llegia alguna revisteta il·lustrada, però sobretot els llibres que m’omplien el cap i m’eixamplaven el front. Llegir-los era com sortir a mar obert amb la barca, el nas era la proa, les ratlles les onades. anava a poc a poc, a rem, alguna paraula que no entenia la deixava de banda, sense furgar al diccionari. En espera d’entendre-la, en feia una aproximació. Havia de descobrir-la tot sol, definir-me-la quan la trobés més vegades, a còpia de topar-hi.”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s