PRIMAVERA, ESTIU, ETCÈTERA de Marta Rojals

Ja m’ho havien dit que m’agradaria, però tot i així, m’ha sorprès. Perquè me n’he enamorat. Del fons i de la forma, perquè el domini del llenguatge, dels registres, de les seves estructures, que demostra la Marta Rojals en aquest llibre és brutal. I la millor demostració d’això és quan et sorprens, després de tancar el llibre i anar a preparar el sopar, pensant “Em minjaré lo peix que sinó se farà malbé“.

Una novel·la que parla de la vida, de l’amor, del desamor, del pas del temps, de les oportunitats perdudes,… Res de nou, oi? Doncs no, i aquesta és la gràcia: aconsegueix amb aquest us excels del llenguatge construir un canal encara més directe entre personatges i lector i que una història que podria semblar tòpica esdevingui extraordinària. Per mi, mereixen un especial reconeixement les descripcions tan i tan poètiques que inicialment es limiten a alguns finals de capítol però que van prenent més protagonisme al llarg de llibre.

Primavera Estiu Etc

“I així ha sigut que, entre unes coses i les altres, he passat la nit del lloro. En una mena de somnolència febrosa, segurament gentilesa del pebrot de l’amanida, se m’apareixien darrere les parpelles els dits polits del Bernat fent girar el cendrer, i després uns peus nus trepitjant els cavallons del llaurat, oro-plata, oro-plata, i una altra vegada el Bernat, passant-se el palmell de la mà pel mentó i rient, i el feix de línies fines al voltant dels ulls, i la polpa dels seus llavis dient la terra i el follar, i el follar, la vida no sempre surt com un vol, i ma tieta apartant les cortines i mirant-me com quan tenia setze anys i dient-me: Jo no vui que patixis, xiqueta.

Però mira, si els matins també serveixen per alguna cosa és perquè constatis que els fantasmes nocturns no són més que això, fantasmes nocturns. I si van acompanyats d’una mala digestió, la coartada és perfecta.”

Havent llegit “Primavera, estiu, etcètera” encara pren més valor “L’altra”, la novel·la que va publicar més tard la mateixa autora i de la que ja vaig escriure alguna cosa. I això només em deixa amb ganes de més.

A casa, som de la Rojals.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s