LA VERITAT DEL CAS HARRY QUEBERT de Joël Dicker

Fa molts anys que em vaig allunyar de la novel·la negra, de la intriga, del thriller. No per res, coses de la vida diuen, no? “La veritat del cas Harry Quebert” m’hi ha fet tornar, i de quina manera. Va ser com quan et trobes un caramel  al fons de la butxaca de l’abric que no et poses des de l’any passat, i que, sense que ningú ho vegi, t’acabes posant a la boca ràpid i corrents. És en aquell moment en que et retrobes amb un sabor antic que et transporta a les llargues tardes de diumenge de quan tenies 10 i 12 anys i devoraves un rera l’altre els llibres de l’Agatha Christie.

Doncs si, bentornat el thriller a la meva vida literària. Quin plaer de lectura, que bé m’ho he passat! Només per això cal recomanar-lo: és un divertimento amb totes les lletres. Una estructura de personatges múltiples i variats, plens de tòpics, això si, però que converteixen al lector en un més dels habitants d’Aurora, New Hampshire, escenari dels fets. La història gira entorn de varis eixos, d’una banda un crim comès en aquest poblet de la costa est dels Estats Units, per l’altra, un escriptor bloquejat a la recerca de consell i inspiració. A tot això, cal sumar-li grans dosis d’amor romàntic (potser massa romàntic).

Són interessants els diferents temps de la novel·la, que Dicker desplega de forma paral·lela a mida que va avançant el text. I un punt rellevant és la reflexió entorn de la creació literària i el món editorial que introdueix cada capítol.

Cal dir, però, que en alguns moments la història perd versemblança per un excés de malabarismes del propi autor. El que comença sent quelcom suggerent i addictiu, pot acabar sent contraproduent provocant alguna escena poc creïble. Tot i així, és un gran llibre que aconsegueix sobremanera mantenir-te atent i absort en un entramat en un 98% sòlid. Malgrat tot, em quedo amb la sensació que és un llibre fàcil, massa fàcil.

la veritat sobre el cas Harry Quebert

Anuncis

2 pensaments sobre “LA VERITAT DEL CAS HARRY QUEBERT de Joël Dicker

  1. Però no tenim res en contra dels llibres fàcils! Fa poc que el va llegir la meva parella, i només veient la velocitat amb que avançava, i que no em fotia ni cas, vaig saber que el llegiria aviat. Ara em toca totxo i després llegiré uns quants llibres més curtets, però el proper de gran format serà aquest, no té data encara, però està decidit. En parles bé, i ella també me’n va parlar, un no parar de girs i esdeveniments canviants, que com bé dius, com a divertimento són impagables. No cal buscar Hemingways a cada cantonada. Per altra banda, que avorrits és Hemingway…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s