REPARAR ELS VIUS de Maylis de Kerangal

El que mola del premi Llibreter, és que el tria gent a qui els agrada llegir, que a sobre llegeixen molt (o això se’ls suposa als llibreters), i per absurd i obvi que sembli, en el món dels premis literaris això no sempre és així. Per tant, és de suposar que la seva tria sempre va orientada cap a llibres que no deixen indiferent al lector. Aquest és el cas d’un dels escollits d’aquest any: “Reparar els vius”.

Em va sorprendre des del minut 1, quan vaig obrir la boca i no vaig ser capaç de tancar-la fins més enllà de les primeres 200 pàgines. Sorprèn el llenguatge, l’agilitat, el ritme, la potència, però sobretot, tot el que hi ha amagat entre paraula i paraula. No te n’adones i et cau al damunt un mar sencer, o potser, per ser fidels a l’autora, una gran onada. Des del principi, hi havia un nosequè, potser això que no es veu, que em feia pensar en Virginia Woolf, i per això, ja vaig posar-me en alerta, perquè això vol dir alguna cosa… alguna cosa bona.

No entraré massa a explicar-vos la història, perquè en el fons, és només, la història d’un cor. Però més enllà del drama de la vida i de la mort, és un viatge dens i convuls que queda excepcionalment resumit i sintetitzat en el títol del llibre, que m’encanta. Si us plau, no us deixeu perdre aquest viatge.

reparar els vius

“Un reguitzell de fanals amb capolls electrificats per bombetes carabasses ressegueixen els grans eixos, el port i el litoral, flames fredes que creen al cel unes aurèoles polsoses d’un gris Payne, els llums assenyalen l’entrada del port a la punta del gran espigó, mentre que més enllà del front litoral aquest vespre tot és negror, ni un sol vaixell fondejat a la rada, ni un sol pampallugueig, només una massa lenta, pulsativa, les tenebres.  Què se’n farà de l’amor de la Juliette quan el cor d’en Simon torni a bategar dins d’un cos desconegut, què se’n farà de tot allò que omplia aquest cor, dels seus afectes lentament dipositats en estrats des del primer dia o inoculats ací i allà en un impuls d’entusiasme o en un accés d’ira, de les seves amistats i les seves aversions, de les seves rancúnies, la seva vehemència, les seves inclinacions greus i tendres? Què se’n farà de les salves elèctriques que li perforaven el cor amb aquella potència mentre avançava l’onada? Què se’n farà d’aquell cor desbordant, ple, massa ple, aquell cor full?”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s