LA NOIA DEL TREN de Paula Hawkins

Molt bé, ja he complert. Torno de vacances podent dir que m’he llegit el hit d’aquest estiu i que sembla allargarà fins entrada la tardor. Ara em toca argumentar perquè penso que no n’hi ha per tant, ni de bon tros.

Si, té el seu punt això de que els capítols estiguin escrits pels diferents personatges. Si, hi ha girs en la història interessants. Però també l’he trobat un xic llarg, redundant. I en alguns casos, previsible. Tot i així, és un llibre distret, i val la pena conèixer a la Rachel, personatge protagonista.

És una història òptima per llegir d’una tirada, perquè si, enganxa, però li falta profunditat. Li falta solidesa, consistència, fons. La metàfora que se m’acut és la de comparar un pa de pagès amb una barra d’aquestes que en diuen baguetMassa aire, massa bombolles.  I els que siguin panarres m’entendran.

lanoiadeltren

I arriba un punt que em plantejo com es genera aquesta onada d’expectació quan un llibre ni tan sols ha arribat al nostre país. Fins al punt que gent que no llegeix habitualment el coneix i farà un esforç per llegir-lo perquè “tothom en parla”.

Alguns em diuen que això és bo, que amb una mica de sort algun d’aquests espontanis, es quedarà. Tan de bo. La casa és gran, i està plena de tresors.

“Quan ja no puc aguantar més les notícies pujo a dalt, em fico sota l’edredó, buido la bossa i reviso totes les anotacions que he anat gargotejant en trossets de paper, tots els fragments d’informació que he anat recollint i tots els records que s’esmunyen com si fossin ombres. I llavors em pregunto: ¿per què ho faig, tot això? ¿De què serveix?”

Advertisements

2 pensaments sobre “LA NOIA DEL TREN de Paula Hawkins

  1. Realment, la campanya publicitària que s’ha fet a aquest llibre és espectacular. Va ser un èxit, i l’editorial que l’ha portat aquí, La Campana, s’ha esforçat perquè aquí també ho sigui. No m’equivoco si dic que és el llibre que he vist ressenyar a més blogaires, i certament, se’n parla molt. Però és que La Campana s’hi ha esforçat, eh? Enllaçarà ara amb ‘Vae Victus’, i tornarà a ser l’editorial estrella d’aquest any, en saben molt. I què en pensem els lectors habituals? Doncs a mi em va agradar prou, però està madurant malament. És un llibre que es llegeix bé, que atrapa, però un temps després no et queda la impressió d’haver llegit un gran llibre, sinó el que dius tu, redundant, amb llacunes, i que podria ser molt millor. Fa l’efecte en el moment, després se t’oblida, i a un altre. Però si serveix per atrapar a algun lector, benvingut sigui.

  2. A mi m’ha agradat força! És fàcil, enganxa ràpid, però… no se com dir-ho… tinc la sensació que en falta un tros…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s