ELS NOSTRES NOMS de Dinaw Mengestu

Tranquila i subtil història d’amor que cau damunt del lector com la pluja fina, que va calant. Des de la senzillesa Mengestu crea atmosferes tènues on sembla que calgui parlar fluix, perquè tot plegat és delicat i preciós.

Empapat de nostàlgia, “Els nostres noms” és un relat en somort. Narrat en la veu de dos dels personatges principals, l’Isaac i la Helen, és un text que entrellaça dos mons. Un és a l’Àfrica, l’altre a l’Oest Mitjà, als Estats Units. A cada un d’aquests dos móns el protagonista innegable de la història hi té un peu i part del cor. Un cor forjat a partir dels clàssics de la literatura universal, però també de la voluntat de revolta i del foc de les armes. 

Des de la contenció, que és present al llarg del llibre, Mengestu aconsegueix arribar lluny deixant palès que les histories d’amor també poden llegir-se en veu baixa.

els nostres noms

“Afortunadament, teníem la nit del nostre bàndol. De seguida que la llum va començar a minvar, l’Isaac es va relaxar. Sabia que no hauríem d’esperar gaire més; ningú no volia ser al mig de la carretera, de nit, ni tan sols els soldats que patrullaven els carrers. Si eres lluny de casa quan es feia fosc, no hi havia res al món que et semblés més cruel que un sol ponent, sobretot si era un d’espectacular, amb vestigis prims de núvols porpra i vermell al voltant. La bellesa en moments com aquell era un recordatori de la indiferència de la Natura… o, per als fidels, de Déu. Com més gran l’esplendor, més terrible l’absència i el terror que l’acompanyava.”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s