NEVERHOME de Laird Hunt

Va ser un amor a primera vista. El vaig veure per casualitat, navegant per aquests mars virtuals i de seguida vaig saber que no em penediria de començar una cerca i captura. Em va captivar el títol (el subtítol del tot innecessari), l’enquadernació, el disseny, tot. Capbussar-m’hi ha estat un immens plaer. Un gran crescendo en profunditat i intensitat.

Laird Hunt recrea la història de la Constance, una dona que, com moltes van fer, decideix disfressar-se d’home i allistar-se a l’exèrcit unionista durant la guerra civil americana sota la identitat d’Ash Thompson. Prenent com a únic record una fotografia del seu marit que guardarà a la butxaca més amagada, s’embranca en un periple fangós que l’enfrontarà a les dures circumstàncies pròpies d’una guerra i a tots els seus dimonis. Amb alegria hi he vist alguns aires d’E.L. Doctorow i la seva “Gran Marxa”.

“”No pocas veces había abandonado el escenario posterior a una batalla, y me formaba una idea bastante clara de qué era lo que arañaba el aire entorno a mí aquella noche. Los fantamas de los muertos recientes riéndose de lo que yacía herido y quemado y quebrantado y todavía alerta en el suelo. Habían caído tanto los nuestros como los suyos, y era imposible saber qué color de tela emitía esos lamentos.”

És una novel·la viva. Que batega per si sola i que t’empeny a seguir avançant malgrat la por, malgrat el cansament i malgrat que el món no sigui a la teva mida. Construïda en forma d’espiral, la història va focalitzant-se mica en mica en l’interior de la protagonista. Un interior farcit de silencis que es fan densos pàgina a pàgina i que t’evoquen, inexorablement, cap a una solitud exiliada que acaba sublimant-se en el títol perfecte de la novel·la.

neverhome

“Volví, eso sí, pero nunca tuve la sensación de haber llegado a casa”

Anuncis

2 pensaments sobre “NEVERHOME de Laird Hunt

  1. Ostres! Quina bona pinta!! L’edició és xulíssima, sí, i és que de Blackie books són uns cracks!!
    La gran marxa em va agradar força (tot i que em va agradar més ragtime) o sigui que el poso a la llista.
    Precisament sobre la guerra de secessió m’estic llegint ara les Històries de soldats, d’Ambrose Bierce. Publicat a can 1984, com no!!
    Molt recomanable, també!

    • Estaràs d’acord amb mi que Blackie Books editen joies! Però 1984… és un no parar de “greatest hits”!
      Moltes gràcies pel comentari, i m’apunto el títol de Bierce a l’espera de les teves observacions!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s