NOSALTRES de Ievgueni Zamiatin

Hi ha llibres, històries, que tenen una olor especial, un gust concret… el sabor dels clàssics. I això que potser sona massa cursi, és una obvietat pels qui llegeixen de forma habitual. I no cal que siguin històries signades per grans noms, ni que hi hagi una nota introductòria o un pròleg que t’ho avanci. Malgrat això, aquesta obra de Zamiatin va arribar a mi amb un avís previ: és una de les obres que va inspirar Orwell per escriure “1984” i a Huxley per “Un món feliç“. Davant d’aquesta premissa, m’hi vaig aferrar amb ungles i dents i l’he col·locat al podi d’honor de les distopies.

“És més assenyat aniquilar-ne uns quants de pressa que no donar a molts l’oportunitat de destruir-se, de degenerar, etcètera. És tan cert que frega la indecència.”

Nosaltres” recrea el quadern de notes del número D-503, un dels integrants de la societat governada per l’Estat Únic. Una societat regida per l’ordre matemàtic i en què tot està previst, planificat i controlat. En D-503 s’adreça als potencials lectors d’aquest quadern, que representen ser integrants d’altres civilitzacions a qui deixa les notes com a llegat. Això les converteix en un testimoni fidel de les seves impressions i seran un reflex de la tempesta interna que s’esdevindrà dins seu al topar-se amb l’I-330, portadora d’aires dissidents i fora de la lògica de l’ordre establert.

I aquí comença la màgia. El desplegament narratiu que Zamiatin fa amb els viratges psicològics del protagonista és magnífic. Els pensaments i els sentiments del protagonista es desgranen en un espiral d’intensitat ascendent en el que s’intercalen grans reflexions filosòfiques que t’obliguen a rellegir-les una vegada i una altra per confirmar que si, que aquest text del 1921 segueix vigent.

Però el que m’ha captivat és la profunditat de la reflexió a nivell personal. Lluny d’un debat dens i presumiblement feixuc a nivell polític i social, la crida a la rebel·lió i a la llibertat de Zamiatin es gesta en les arrels de la societat, és a dir, en la part més íntima d’aquest nosaltres. I ho fa d’una forma extremadament gràfica mostrant l’escissió del “jo” del personatge principal. D’alguna manera em reafirma en la creença de que tots i cadascun dels nostres actes i pensaments són política. I que és la suma d’aquests el que conformarà un nosaltres, amb l’esperança de que sigui el més digne possible.

nosaltres

“Estic davant d’un mirall. I per primer cop a la vida, exactament per primer cop, em veig d’una manera clara, precisa i conscient. Em veig amb sorpresa, com si fos ell. Vet aquí jo, ell: unes celles negres, traçades en línia recta. I al mig, com una cicatriu, una arruga vertical (no sé si abans ja la tenia). Uns ulls grisos, d’acer, encerclats per l’ombra d’una nit sense dormir. I darrere d’aquest acer… resulta que mai no he sabut què hi havia. Des d’allà (aquest allà és alhora aquí i infinitament lluny) m’observo a mi, a ell, i sé del cert que ell -amb les celles traçades en línia recta- m’és un estrany, que m’és aliè, que és el primer cop a la vida que el veig. I que jo sóc l’autèntic, jo i no ell…”

Advertisements

2 pensaments sobre “NOSALTRES de Ievgueni Zamiatin

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s