LA IMPACIÈNCIA DEL COR de Stefan Zweig

Malgrat que en la introducció es presenta la història com una anècdota, han resultat ser 422 pàgines que m’han fet patir. Un tinent de l’exèrcit en els anys previs a la Gran Guerra, en un acte social coneix la filla d’un dels magnats més rics de la zona, que resulta tenir una paràlisi que la té postrada en una cadira. Ella s’enamora fervorosament d’ell i viu aquest amor en solitud. Ell, mogut per la compassió, la visitarà assíduament i donarà peu a un laberint de difícil escapatòria.

Zweig explora totes les dimensions d’aquest sentiment tant humà, la compassió. I portant al límit els seus personatges aconsegueix arribar a l’essència, i això és el que el fa gran. Pàgina a pàgina fa una dissecció de la intimitat del tinent Hoffmiller, n’explora totes les capes i tots els racons que porten el lector de l’amor a la ràbia i de l’alegria al dolor.

Cal llegir els clàssics, cal llegir Zweig, i sens dubte, aquesta és una de les seves obres de capçalera. Però que ningú esperi sortir-ne indemne, deixa rastre.

la impaciència del cor

“Jove i poc experimentat, fins aleshores sempre havia considerat les ànsies i les penes de l’amor com el pitjor turment del cor. Però en aquell moment vaig començar a entreveure que existeix un altre turment, potser més terrible, que el d’anhelar i desitjar, és a dir: el de ser estimat en contra de la pròpia voluntat i no poder lluitar contra aquesta passió aclaparadora. Veure algú al teu costat consumint-se en el foc del seu desig i ser-ne espectador impotent, sense trobar la força ni el poder ni la capacitat d’arrabassar-lo d’aquestes flames. Qui estima sense ser correspost pot de vegades dominar la seva passió, perquè no és tan sols criatura, sinó també creador, de la seva aflicció; si un amant no sap dominar la seva passió, almenys pateix per la seva pròpia culpa. En canvi, es troba totalment indefens i desvalgut qui és estimat sense que el corresponguin, perquè la mesura i els límits d’aquesta passió ja no depenen d’ell, sinó que estan més enllà de les seves forces, i tota voluntat s’anul·la si un altre el vol.”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s