VENTS MÉS SALVATGES de Bel Olid

Em sap greu, però no. No m’ha agradat “Vents més salvatges“. M’ha agradat la idea d’utilitzar l’òptica femenina en tots els contes. M’ha agradat que apareguin realitats injustes que cal difondre i combatre. Però m’hi ha faltat consistència, profunditat. Potser aquesta mancança és l’eina que l’autora escull per fer arribar la seva voluntat exhortativa davant d’aquestes injustícies, però no hi he entrat.

I està clar que em costa escriure sobre un llibre que no m’ha convençut. Per això em quedaré amb allò que hi he trobat de bo: “Baba Luba”. Un conte preciós, en forma i contingut que m’enduré posat. En aquest si que hi he trobat la mesura justa d’allò que m’ha carregat en els altres.

baixa

“Mentre es rentava, davant el mirall, van sobtar-la la cara trista, les parpelles inflades, les comissures dels llavis mirant a terra. El monyo perfecte que no acabava de donar al conjunt la serenitat que havia après a estimar amb el pas dels anys. 

−En això m’he convertit, en una vella trista. 

Les paraules van ressonar a les parets enrajolades de la cambra de bany. Després, el silenci es va fer present com mai, i tota la solitud acumulada li va caure al damunt, com si ja no fos amiga seva. Va estar-se molt estona allà, Baba Luba, mirant-se al mirall, fins que va decidir despenjar-lo.”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s