L’ESTRET CAMÍ CAP AL NORD PROFUND de Richard Flanagan

Han estat unes setmanes estranyes. Intenses. Amb moments estel·lars i moments estrellats. Enmig d’aquest periple, m’esforçava en poder escriure alguna cosa sobre “L’estret camí cap al nord profund” però mereix calma, desassossec i silenci, molt silenci.  I això ha arribat ara, per fi.

Ha arribat en el moment en què m’he adonat que tots tenim un riu per remuntar. Un estret camí per recórrer. Amb més o menys honors i glòria, però amb les mateixes ferides. Amb un pòsit de  dolor que  ens fa iguals. I adonar-se d’això llegint en Flanagan equival a mastegar cada un dels capítols sabent que un cop te l’hagis empassat, res tindrà el mateix gust. I aquesta sensació el fa gran, molt gran.

N’és ple de dolor aquest llibre. I realment hi ha alguns fragments que t’obliguen a apartar la mirada perquè no vols reconèixer el món que et planta davant del nas. Però vivim i convivim amb la misèria, aquella que conviu amb l’amor i que ens és pròpia, diuen. No m’ho vull creure. Però llegir-ho, recordar-ho, és l’única arma amb la que podem guarir-nos la ferida, la seva ferida, la nostra ferida. Gràcies Raig Verd.

l'estret camí cap al nord profund

“En un altre món, va començar a dir el coronel Kota. Els homes… els homes estimen.”

(I malgrat que ho digui entre parèntesi no és menys important: llegiu-lo, pel que més vulgueu. Trobeu un moment òptim per llegir-lo i deixeu-vos enfonsar en aquest fang per unes hores. El nostre privilegi és poder-ho escollir)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s