LA MORT DEL PARE de Karl Ove Knausgard

Per fi he obert la porta a l’univers Knausgard! I l’habitació s’ha omplert de fum. És sense adonar-te’n que ho abraça tot. Sense massa estridències, però amb la profunditat pròpia d’allò que no es veu (i no és aquesta profunditat la que es clava en el lector només d’obrir el llibre i veure la fotografia de l’autor?).

En aquest primer volum tot orbita entorn de la mort del pare. Explicada amb un teixit fet de flashbacks i moltes dosis de quotidianitat. Escenes aparentment irrellevants van construint un personatge amb qui, difícilment, no compartirem algun moment de complicitat.  Però entre tot aquest anar fent, Knausgard regala grans fragments d’assaig sobre l’art i la creació. També, es clar, sobre la mort, sobre la vida i el fer-se gran. Els he trobat brillants, i òbviament, han quedat tots subratllats.

Però torno a allò que fa més especial el llibre: aquest tel invisible que ho abraça tot. Encara no sé si està fet més de vida o més de mort o si hi són a parts iguals. I així la vida, i en Karl Ove, i anar fent. I la mirada. I l’atmosfera. La relació que tenim amb la nostra infància. Especial, diferent, quan es posa de costat amb la mort. Amb la mort del pare. D’alguna manera trobar-nos, de cop, davant la pèrdua ens obliga a fer balanç, a observar allò que es trenca, a recollir-ne els trossos, a posar nom a les coses. I m’agrada com ho escriu Knausgard, sense fer soroll.

Com assumim els nostres morts ens defineix, d’una manera o d’una altra.

la meva lluita

“Ara que estic assegut escrivint això, m’adono que han passat més de trenta anys. A la finestra que tinc al davant puc veure vagament el reflex de la meva cara. A banda d’un ull, que brilla, i l’àrea que queda just a sota, que reflecteix tènuement una mica de llum, tot el costat esquerra queda a l’ombra. Dos solcs profunds divideixen el front, un solc profund travessa cada galta, tots plens de foscor, i amb aquests ulls seriosos que miren fixament, i les comissures de la boca cap avall, és impossible no pensar que aquesta cara és trista.

¿Què se m’ha gravat a la cara?”

Anuncis

6 pensaments sobre “LA MORT DEL PARE de Karl Ove Knausgard

  1. Gràcies per no abandonar els que encara no fem vacances. De vegades a l’agost sembla que el món s’aturi… Molt bons entrada, que m’ha fet venir (més) ganes d’endinsar-me, jo també, en aquest univers tan personal, i alhora tan universal. Bon estiu!

  2. Benvinguda al club dels fans de Knausgard. Tal com dius, un dels grans mèrits de Knausgard és que t’endinsa en el seu món sense que te n’adonis, et convida a entrar-hi sense sentir-te’n forçat però quan te n’adones ja hi ets de ple. Ell et va narrant, va explicant, i tu vols saber-ne més i més perquè la quotidianitat de les seves exposicions també les sents molt teves. M’ha agradat molt la crítica que en fas perquè descriu perfecta, el per què és un autor imprescindible. I en la part que expliques sobre fer balanç i de com assumim la mort dels nostres, realment l’encerten de ple. Bon post!

  3. Hola, vaig entrar a l’univers Knausgard amb “Un home enamorat”. El vaig trobar inclasificable i extraordinari. He seguit amb “la mort del pare”. En una crítica he llegit que és “soberbio”, i hi estic gairebé d’acord. No cuida massa l’estil, és veritat, però té una capacitat inmensa de dir les coses grans a través de les coses petites. Per exemple, el fragment on explica la camisa blanca amb brodats que porta el seu pare un vespre, poc després d’abandonar la familia. Aquella brusa ho diu tot, és estranya, i bizarra com el seu pare. A més a més, cal dir que la meva adolescencia i la d’en Knausgard s’assemblen moltíssim. Ell té 8 anys més que jo, però escoltàvem la mateixa música: els doors ,Supergrass, Blur, Sonic Youth. Recordo el dia que vaig descobrir els Pixies, i ell en el llibre també ho explica. Magnífic.

    • Crec que Knausgard aconsegueix atrapar-nos així precisament perquè, com a la vida, les coses grans passen sense que te n’adonis.
      Genial ampliar la família de fansdeKnausgard!! Gràcies! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s