LES GENERACIONS ESPONTÀNIES de Mar Bosch

Està bé prendre aire, sí. Poder desfer-se una mica la cua i afluixar les espatlles. Com quan decideixes que no hi ha edat per baixar lliscant per un tobogan. O com quan deixes de reprimir-te les ganes de córrer carrer avall simplement perquè agraeixes aquell sol que escalfa però no crema.

Amb “Les generacions espontànies” m’ha passat una mica això. Ha estat relaxant llegir un llibre que et permet mantenir el somriure. Amb naturalitat es succeeixen escenes que en molts moments em van recordar despropòsits propis de l’Ignatius J. Reilly o, fins i tot, del bon soldat Svejk.

Salvant les distàncies, escenes que podrien mostrar-se crues davant del lector Mar Bosch les omple d’humor àcid i les transforma en un fris sovint esperpèntic on el fil argumental queda en segon terme, fins al punt que els capítols podrien llegir-se de forma aïllada i mantindrien tot el sentit.

Així doncs, preneu-lo com a divertimento. Llanceu-vos al tobogan, que diuen que les millors coses de la vida són les que ens despentinen.

generacions-espontanies

“Li desitja sort, li fa una moixaina i s’acomiaden.  Quan és a l’entrada, li costa obrir la porta de ferro. Li pesa massa. Pensa si és possible que les portes s’engreixin durant la nit, com ella fa. Però segur que no es això i, mirat fredament, la cosa té una explicació més senzilla: sortir al carrer l’acosta a l’entrevista i no té ganes d’anar-hi amb aquell mal pressentiment. Ha de tenir temps de canviar-lo abans de passar la porta, perquè l’actitud ho és tot i, si la veuen vençuda, no la voldran, segur que no la voldran. De sobte una veu nasal surt de l’intèrfon: és la senyora Victòria. 

-Eva?

-Què!

-A prendre pel cul, sents? A prendre pel cul!”

Advertisements

5 pensaments sobre “LES GENERACIONS ESPONTÀNIES de Mar Bosch

  1. Quina entrada tan oportuna! fa dies que dubtava sobre si agafar aquest llibre o no, i amb el teu post ja em faig una idea de què s’hi pot trobar. Pel que dius, val la pena per passar una bona estona, oi?

  2. Una bona obra, i una autora prometedora… si descomptem el final infumable i totalment fora de lloc que descriu. Vaja, que no lliga gens amb com va l’obra, que per altra banda, es deixa llegir molt bé.

    • Totalment d’acord amb el que dius del final… però a mesura que passen els dies em reafirmo en que l’argument és tan secundari que fins i tot pot tenir un final mal resolt.

    • Mare meva!! He esborrat sense voler el teu comentari a l’entrada de la Maggie O’Farrell quan anava a respondre, i precisament dient que cap ofensa, només faltaria!!! Quin greu!! Pots tornar a penjar-lo? Ostres, quina ràbia….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s