LA PLAÇA DEL DIAMANT de Mercè Rodoreda

Ho admeto, sóc de les que sempre que sentia mencionar la Rodoreda esbufegava. Un buf de mandra cap al que imaginava ple de sentimentalisme carrincló. I mira que només n’havia llegit algun conte, que ara ni tan sols puc recordar, en aquella etapa de les lectures obligatòries. És a dir, que encarava “La plaça del diamant” carregada de prejudicis sense cap tipus de fonament.

Però la vida és plena d’oportunitats, visibles i invisibles. Amb un parell de pàgines en vaig tenir prou per despullar-me de tot. Saps aquella sensació de que està passant una cosa important? Saps aquella tensió a la boca de l’estómac quan saps que estàs vivint instants que recordaràs per sempre? I aquella necessitat d’aixecar el cap del llibre perquè tot plegat és massa per un de sol, perquè voldries sacsejar a tothom com t’acaben de sacsejar a tu.

Això em va passar des de la primera pàgina, i amb una incontinència voluntària repetia a tothom que ho deixessin tot, que abandonessin qualsevol lectura. La Rodoreda és imprescindible des d’ara mateix. Tot, Tota. Ja. Com una adolescent, com qui s’enamora de l’amor, així he viscut “La plaça del diamant”.

“Vaig abaixar el cap perquè no sabia què fer ni què dir, i vaig pensar que havia d’apilotar la tristesa, fer-la petita de pressa, que no em volti, que no estigui ni un minut escampada per les venes i al voltant. Fer-ne una pilota, una bala, un perdigó. Empassar-la. I, com que era bastant més alt que no pas jo, mentre estava amb el cap una mica ajupit sentia pesar tot el mal que en Pere duia a dintre damunt dels meus cabells i em semblava que ell em veia tota per dintre amb totes les coses meves i amb la meva pena. I sort que hi havia les flors.” 

Hi ha escenes que no oblidaré mai. És impossible fer-ho. I no cal desgranar massa l’argument. És la vida i la misèria de la guerra. I l’amor i la solitud.

I amb l’ansietat febril que m’és pròpia, en vull més. Amarar-me de l’ús magistral que la Rodoreda fa de la nostra llengua en tots i cadascun dels seus aspectes. Emmirallar-me en les paraules evocadores i les imatges que és capaç de bastir. Com si a cada mot li anés la vida.

Des d’ara, l’únic que em permet seguir llegint altres autors és saber que podré tornar a ella, a ella i a “La plaça del diamant”.

laplaca

“I amunt, jo amunt, amunt, Colometa, vola, Colometa… Amb la cara com una taca blanca damunt del negre del dol… amunt, Colometa, que darrera teu hi ha tota la pena del món, desfes-te de la pena del món, Colometa. Corre, de pressa. Corre més de pressa, que les boletes de sang no et parin el caminar, que no t’atrapin, vola amunt, escales amunt, cap al teu terrat, cap al teu colomar… vola, Colometa. Vola, vola, amb els ulls rodonets i el bec amb els foradets per nas al capdamunt… i corria cap a casa meva i tothom era mort. Eren morts els que havien mort i els que havien quedat vius, que també era com si fossin morts, que vivien com si els haguessin matat. I vaig pujar l’escala amb els polsos que em foradaven els costats del front i vaig obrir la porta, que no trobava el pany per ficar-hi la clau, i vaig tancar la porta i m’hi vaig clavar d’esquena, respirant com si m’ofegués, i vaig veure en Mateu que em donava la mà i deia que no hi havia més remei…”

Anuncis

2 pensaments sobre “LA PLAÇA DEL DIAMANT de Mercè Rodoreda

  1. Hola! A mi també em fa una mandra enorme La plaça del diamant, però després del teu text potser m’anime! M’encanten les teues ressenyes, per cert, són molt sobre sensacions i experiències en la lectura, més que sobre dades objectives, i això les fa especials.

    Laia

    • Moltes gràcies, Laia! Sobre allò que em fan sentir els llibres és precisament de l’únic que sóc capaç de parlar dels llibres que llegeixo, les coses objectives, les deixo pels que hi entenen 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s