UNA DONA DIFÍCIL de John Irving

Seguim amb aquells autors que tenia pendents d’afegir a la llista de “llegits”. Per sort, se que són apostes segures i no em sap cap greu tenir-ne de pendents perquè acudir-hi sempre serà gratificant amb més o menys mesura. Avui, és el torn de John Irving.

M’ha agradat. M’ha agradat perquè, tot i que d’entrada, la sensació constant de ficció (allò que el que t’expliquen és quelcom artificial construït per ser llegit) em va fer allunyar de la història, hi he reconegut la màgia que és capaç d’articular un escriptor dels bons, que en aquest cas només puc comparar amb el director d’una pel·lícula. Res instintiu o irracional en brut, sinó tot passat per un filtre, calibrat.

Llegint “Una dona difícil” he tingut la sensació de llegir un llibre extremadament apamat, pensat, amb una estructura molt visible. Que segurament tots en són, però cada autor deu establir el grau de transparència de l’obra en aquest sentit i el pes que això hi pot tenir. En aquest cas, a la pàgina 1 s’inicia un itinerari que té marcades totes les interseccions, que el propi autor s’encarrega d’anunciar-te. D’alguna manera no m’he desfet de l’autor en tota l’obra, l’he dut enganxat. Per sort, m’ha semblat força simpàtic.

Realment això m’ha apropat a la idea dels explicadors de contes, de les grans històries de sempre. D’aquells narradors que dominen a la perfecció el contingut i el continent i que fan que et quedis embadalit i els segueixis cegament.  I així, de la mà d’Irving, llegint “Una dona difícil” vas entrant en portes i finestretes, en històries dins de la història, com aquells contes pop-up on darrera de cada pestanya hi ha nous mons i noves perspectives. Aquesta suma d’històries, de temps i de narradors li van donant dimensió i profunditat a mesura que n’avança la lectura.

I això és bonic perquè els personatges d’aquesta història són esplèndids. En les seves estridències i perplexitats. Molts d’ells, com sovint en les obres d’Irving, vinculats al món de l’escriptura i molts d’ells, també, vivint relacions personals poc ortodoxes que porten a personatges i lectors a situacions no convencionals. Potser és en aquests acostaments als límits del què es o no convencional on com a lector t’impregnes del pòsit que et deixa l’obra. Que és molt entretinguda, però entre conya i conya, cou.

Unknown

“La mà de Ted al damunt del seu colze exercia una pressió constant, però Eddie no podia ni moure el braç ni parlar. Ha fet aturar la camioneta per dir-me que la Marion és “una dona difícil”, pensava Eddie. Fins i tot per a un noi de setze anys, la frase no semblava gaire sincera; de fet, semblava absolutament falsa. Era una noció absolutament masculina. Era el que deien els homes sobre les seves exesposes quan volien fer veure que eren ben educats. Era el que un home deia sobre una dona que li resultava inabastable, o que se li havia convertit, d’alguna manera, en inaccessible. Era el que deia un home sobre una dona quan de fet volia dir una altra cosa, quan volia dir qualsevol altra cosa. I quan un home deia això, sempre resultava pejoratiu, ¿no és veritat? Però a Eddie no se li va acudir cap comentari.”

Anuncis

5 pensaments sobre “UNA DONA DIFÍCIL de John Irving

  1. Bona ressenya! Coincideixo amb el que expliques quan dius que ets en una sensació constant de ficció que t’allunya de la història. Jo el vaig començar i el fet que t’avanci esdeveniments és quelcom que m’aparta automàticament de qualsevol llibre. No m’agrada com a lector, em distancia del que narra. Tot i així, si aquest fet no t’incomoda, és indubtable que escriu molt bé.

  2. M’ha agradat el comentari on dius que sembla tot “apamat, pensat”. Deu ser així pq en una xerrada de David Vann el va posar com a exemple de precisament això, indicant que la forma d’escriure d’Irving és planificar ja d’entrada l’estructura de capítols i què hi succeïrà en cadascun d’ells. Altres autors són més d’anar escrivint i veure on et porta. Ho vaig trobar interessant, com a estil d’escriptura.

    • Vann, Irving… com lamento no haver-lo pogut sentir en directe! I tens raó, ara que n’estic llegint un altre seu encara ho veig més clar. Són estils d’escriptura totalment oposats, ara, poden captivar-te si qui ho fa ho fa bé, aquesta és la màgia!

  3. Fa molts anys que el vaig llegir i és un dels llibres que em va obrir a un nou món literari. Sóc una fan d’Irving amb les seves foscors i llums. En “Una dona difícil” és fa dificil oblidar la força dels seus personatges i el relat d’una história molt dura.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s