ENTRE ELS ACTES de Virginia Woolf

Un dels plaers que més por tinc de perdre és la capacitat de meravellar-me, de deixar-me abraçar per allò que se’m fa màgic als ulls i als dits. No puc imaginar-me viure sense els instants en què el món no em cap al món. És per això que m’agrada compartir-ho, perquè per mi és tan vital com l’aire i jo voldria que a tots els ulls hi vessessin els instants.

De cada un en queda un pòsit, un tel, un ble, i conformen a les entranyes una forta sensació que té alguna cosa d’ancestral. Potser em faria alçar la mirada al cel buscant algun intangible però m’atreviria a dir que té més a veure amb els peus que amb el cap, perquè arrencaria a córrer.

I això us ho explico ara, una nit d’hivern que sembla de primavera, en què em feliciten per ser dona i jo em felicito per no haver perdut els ulls.

He llegit “Entre els actes” i us ho volia dir.

entre els actes

“Isabella se sentia empresonada. A través dels barrots de la presó, a través de la boirina soporífica que les desviaven, fletxes esmussades la magolaven; d’amor, després d’odi. A través dels cossos de l’altra gent no sentia distintament ni amor ni odi. Molt conscientment sentia -havia begut vi dolç amb el dinar- desig d’aigua. “Una gerra d’aigua fresca, una gerra d’aigua fresca”, repetia, i veia aigua envoltada de parets de vidre brillant.”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s