INCERTA GLÒRIA de Joan Sales

Em planto davant d'”Incerta Glòria” com m’he plantat davant d’allò que no és discutible: és una de les novel·les més impressionants que he llegit. De principi a fi s’alça com un crit capaç de trasbalsar qualsevol existència.

Escrita i reescrita en múltiples ocasions, Sales va dubtar en com estructurar aquesta obra que pot concebre’s com a un conjunt de tres o de quatre parts si s’hi inclou un volum que en les últimes edicions s’ha presentat a part de la resta, “El vent de la nit”. Amb o sense aquesta part l’obra és completa i total. Ho abasta tot.

Cada una de les parts és narrada per un dels personatges principals i ens permet conèixer la realitat de la guerra, la nostra guerra, des de perspectives diferents: el front, la rereguarda i en aquest volum a part, la postguerra. I en aquest periple, la vida. Viscuda inicialment des de la joventut impetuosa que busca i anhela la glòria. Una glòria que és incerta, curta i fugaç. Però com es busca la glòria en temps de guerra quan tot el que t’envolta és mort? On és la guerra sinó dins de tots els homes? On és la glòria sinó en la capacitat de trobar l’amor en la mort?

“¿No has pensat mai que l’abril, el de la incerta glòria, se’ns està escapant dels dits? I incerta o no, és l’única glòria.”

“De l’obscè al macabre” és el mantra que sobrevola tota l’obra, en la majoria de casos en boca d’un dels personatges més memorables que hi apareixen: en Juli Soleràs, probablement un alter ego del mateix Sales. Soleràs apareix al llarg de la història oferint monòlegs tan lluminosos com irreverents i d’una profunditat clamorosa. En ell pren veu una joventut estroncada per la guerra i per la manca de sentit.

És innegable la influència de Dostoievski en la prosa de Sales. Al llarg de l’obra hi ha múltiples ecos dels Karamàzov, fins i tot algun aire Raskolnikov, la culpa i l’expiació, la solitud, l’amor i la mort,… La vida sencera feta riu en aquesta voluntat de novel·la total.

 “Tos som de fang, Juli; tots estem ficats en un mar de fang que ens cobreix. Jo he fet coses que… ¡Estic cert que tu no has arribat tan avall! Es tracta de fer un esforç perquè el fang no ens arribi als ulls. ¡Almenys els ulls fora del fang! ¡Almenys els ulls! No deixar de veure les estrelles…

“Incerta Glòria” no s’acaba mai. S’enquista aquí dins. De l’obscè al macabre…

“Ens podrem mirar mai més a la cara després d’això?” 

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis

2 pensaments sobre “INCERTA GLÒRIA de Joan Sales

  1. Fa un temps vaig rescatar una edició antiga d’una casa vella que buidaven i ningú el va voler. Des de llavors el tinc en espera, tothom en parla tan bé que no voldria quedar decebuda després, i tampoc voldria agafar-la en un moment en què em resulti difícil de llegir.
    La teva ressenya m’anima a buscar-li el moment, gràcies!

    • Estic convençuda que no et decebrà! Per molt que et puguin/puguem explicar, és una novel·la que es viu intensament llegint-la. Ja diràs què et sembla! Moltes gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s