JO CONFESSO de Jaume Cabré

Han calgut unes quantes setmanes per poder escriure de forma ordenada tot el que va desfermar la lectura de “Jo confesso”. He necessitat unes quantes setmanes de dol per poder deixar anar tot el que encabeixen aquest miler de pàgines.

L’art i la creació, el pensament, la literatura, la música… tot hi és present no com a simple decorat sinó amb cos i fons. Un món, un univers propi, amb uns personatges memorables que no flaquegen.

Els salts en el temps i en l’espai, les històries creuades, els canvis de narrador i de perspectiva, sempre sense previ avís obliguen a una lectura activa i diligent, alhora, però, l’espiral que Cabré va construint t’embolcalla sense miraments i t’empeny a seguir. De fons, em ressonava això:

Aquesta catedral literària és el que a casa en diem literatura de la bona. El que això vol dir és que pots agafar-la per on vulguis, estirar qualsevol dels fils que hi trobes, que tot té fonament, res hi sobra. I que tan bon punt l’has acabat voldries tornar-la a començar.

I com sempre que acabo de llegir el que penso que és una obra mestra, no sé per on començar a escriure’n res, perquè l’art no s’explica. I d’això tan intens en trec que llegeixo per divertir-me, per viure vides que no són la meva, per obrir portes que en la vida real no gosaria obrir, per lliscar aigua avall i deixar-me dur. Que potser llegir no serveix per res. Quin gran plaer. Confiteur.

Jo_confesso_llibre

“Fa tants segles que la crueltat és present que la història de la humanitat seria la història de la impossibilitat de de la poesia “després de”. I en canvi no ha estat així, perquè precisament, qui pot explicar Auschwitz? 

– Els que l’han viscut. Els que l’han creat. Els estudiosos. 

– Sí. Tot això constarà; i han fet museus per recordar-ho. Però faltarà una cosa: la veritat de l’experiència viscuda: això no es pot transmetre amb un estudi.

En Bernat va tancar els fulls lligats i va mirar el seu amic i va dir i?

– Només es pot transmetre a través de l’art; de l’artifici literari, que és el més proper a l’experiència viscuda.

– Collons.

– Sí. La poesia cal més que mai després d’Auschwiz.”

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s