PROFESSIÓ DEL PARE de Sorj Chalandon

Fa uns anys que Sorj Chalandon va entrar en l’òrbita dels meus referents literaris. Primer, amb “Retorn a Killybegs” i després amb “La quarta paret”, dues històries sobre la brutalitat de la guerra, qualsevol guerra.

Aquest cop, a “Professió del pare” la guerra és a dins de casa. Una casa fosca, tancada, claustrofòbica i opressiva, on regna el pare de l’Émile Choulans, el protagonista d’aquesta història. Hi regnen la seva violència i els seus deliris patològics, que van des de creure que és un agent de la CIA fins a planejar l’assassinat de Charles De Gaulle.  Aquestes circumstàncies convertiran la infantesa de l’Émile en un conjunt esperpèntic de crits, cops i missions secretes.

És, sens dubte, una novel·la colpidora, encara més quan sabem que està inspirada en la infància de l’autor. No hi ha elements sobrers ni paraules supèrflues. Els cops són directes i les paraules fan mal. La solitud és immensa.

Demà, 10 d’octubre, és el Dia mundial de la Salut Mental, malgrat que se n’hagi suspès la celebració degut a la situació excepcional que viu Catalunya aquests dies. Tot i així, m’ha semblat el millor moment per compartir aquesta lectura, un exemple de com pot arribar a convertir-se en un infern qualsevol trastorn mental no tractat.

“El pare havia llençat el pollastre de Nadal i les escombraries i les papillotes de xocolata regalades per la companyia dels transports públics. Per això la mare va decidir fer pasta, amb una bona salsa de tomàquet. Jo m’havia posat una camisa i uns pantalons de pijama. Vaig anar a la finestra. Durant la nit havia nevat. El sorral era blanc, les bardisses, les voreres, el sostre dels cotxes. Vaig enretirar la mà de la finestra glaçada. En el baf del vidre, l’empremta del meu palmell dibuixava una forma semblant a un cor.

-¿Émile?

Em vaig girar. La mama havia plorat. No gaire. Ella no feia mai res en excés. Un dolor a la punta dels peus. Va obrir els braços, no era un dels seus gestos habituals. Vaig dubtar. I després m’ho vaig refugiar.

-Bon Nadal, fill meu.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s