ENTRE DOS SILENCIS d’Aurora Bertrana

L’escriptura és i ha estat per molts un camp de cura o una necessitat terapèutica. Davant de la tragèdia  i del dolor a vegades no podem fer més que moure els braços i clamar al cel fins que som capaços de posar-hi ordre i paraula.

Aurora Bertrana explica que van haver de passar uns anys abans no va poder escriure sobre el que va viure a Étobon. Va arribar-hi amb una missió humanitària després de la Segona Guerra Mundial amb l’objectiu d’ajudar a la reconstrucció del poble que havia quedat sense homes, tots ells afusellats un 27 de setembre fatídic.

Bertrana conviurà entre les dones del poble i el fantasma dels seus homes, una experiència que en aquest llibre es transforma en una reflexió intensa i continuada entorn del cor de l’home, del bé i del mal.

És sens dubte un camí de dol que deixa al descobert la necessitat de donar veu al silenci d’uns i altres. És, també, un clam esperançador, malgrat que la seva lectura no pugui més que compungir-nos, però és imprescindible que siguem capaços d’explicar-nos les ferides.

3_entre_dos_silencis

“Els fantasmes dels meus desenganys i contratemps s’esvaïen per donar pas a nous fantasmes; jo no he sabut viure sense fantasmes, sense quimeres. No he sabut viure sense morts…”

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s