ALGÚ d’Alice McDermott

De les coses més complicades és dir les coses ben dites i que sembli senzill, clar, que no calgui esforç per capir-ho. Alice McDermott té aquest do, aquest geni. “Algú” és un doll de senzillesa explicada de la forma més bella. És una carícia constant.

El relat en primera persona va i ve en el temps de forma desordenada, però no molesta, al contrari, la història es teixeix per dins, sense necessitat de cap línia contínua. Es dibuixen sensacions, s’intueixen escenes i fets viscuts però no tots explicats, i et permet gaudir del text com qui observa un quadre amb atenció.

“Tampoc no tenia ni gota del refinament instintiu del seu germà, van dir.  –Amb ella tot eren daixonses i dallonses –va ser com la van descriure–. Era una ànima dolça –van afegir, mitigant la seva pròpia crueltat–. Però no te la trobaries ballant al Waldorf.”

Un text que té la virtut de ser accessible i tenir la dosi justa de profunditat que el fa àgil i proper. Una història normal que et podria acompanyar sempre i que, inevitablement, et faria somriure.

algú

“Es va moure dins el llit i em va posar el braç al voltant de la cintura, la cara al setí i a les puntes de la falda. Se sentia soroll d’aigua que corria en una altra habitació, una altra porta que es tancava en algun lloc a prop i algunes veus al passadís. El món corrent i apressat tirava endavant i es tancava sobre la felicitat tan fàcilment com es movia per alleujar la pena.”

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s