LA MÀ QUE PRENIA LA MEVA de Maggie O’Farrell

I el mar torna a la calma. En queda la remor de tot el que s’ha alçat al sol i al vent. Des d’aquí recupero el caminar habitual i ara sí, puc tornar a parlar de llibres.

Quan l’Altra Editorial va anunciar que el mes de març publicarien una nova novel·la de Maggie O’Farrell traduïda al català vaig començar a salivar. És garantia d’èxit, d’èxit lector: no et deixarà indiferent. O’Farrell té la virtut d’anar molt al fons sense grans paraules, d’escriure novel·les que només poden llegir-se a poc a poc, sense crits i cedint, a cada pàgina, a la lenta i silent abraçada.

“Escolta. Els arbres d’aquesta història es mouen, tremolen, es recol·loquen. Bufa una brisa marina a ràfegues, i gairebé és com si els arbres sabessin, amb la seva inquietud, amb la impaciència amb què agiten les fulles, que està a punt de passar alguna cosa.” 

La Lexie i l’Eline: dues dones, dues maternitats, protagonitzen “La mà que prenia la meva” (i quin títol tan suggerent!). El fil que les uneix es va desenredant al llarg de tota la novel·la, plena de matisos, de silencis, de buits, de secrets i d’oblits. L’inici, el naixement, té un pes fonamental en aquesta història. He de dir que m’ha fascinat la descripció dels primers dies de vida d’un nadó. L’experiència nova entre mare i fill és descrita amb una minuciositat gens empalagosa que t’absorbeix completament.

Maggie O’Farrell se’m va guanyar ja fa un temps amb “Aquest deu ser el lloc”. Ara, amb “La mà que prenia la meva” la seva cambra s’ha fet més gran, més càlida. És un recer.  

maggie-ofarrell-la-mà-que-prenia-la-meva1

“Ara somriu, mentre hi pensa, mentre mira el seu fill. Els ulls del nen parpellegen cap a ell, es queden mirant els seus, i després parpellegen per centrar-se en alguna cosa al darrere del cap d’en Ted. En Ted no es pot imaginar, no pot entendre com deu ser veure el món per primera vegada. No haver vist mai una paret, un estenedor, un arbre. Momentàniament, sent una mena de llàstima pel seu fill. Quina feinada que li queda per fer: aprendre-ho literalment tot.” 

2 pensaments sobre “LA MÀ QUE PRENIA LA MEVA de Maggie O’Farrell

  1. Em tempta, tothom en parla molt bé, però no sé si la temàtica m’agradaria, o m’enganxaria com a tu… em fa por endur-me una decepció…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s