ACTES HUMANS de Han Kang

Ja fa uns anys vaig llegir Ante el dolor de los demás de Susan Sontag, una reflexió sobre el periodisme i el valor de les imatges de guerra. Com ens afecta el sofriment aliè? Quin impacte ens causen les imatges del dolor dels altres? Encara ara hi dono voltes i encara ara no tinc una tesi consolidada sobre el tema. Malgrat tot, soc de les que sempre he pensat que no podem oblidar, que no hem d’oblidar, i contra l’oblit, les imatges.

“La insensibilidad y la amnesia parecen ir juntas. Pero la historia ofrece señales contradictorias acerca del valor de la memoria en el curso mucho más largo de la historia colectiva. Y es que simplemente hay demasiada injusticia en el mundo. Y recordar demasiado nos amarga. Hacer la paz es olvidar. Para la reconciliación es necesario que la memoria sea defectuosa y limitada.” (Sontag, S. 2010 Ed. Debolsillo)

Sontag diu, però, que hi ha massa injustícia, massa dolor, perquè puguem suportar-ho i seguir endavant. Parla de la memòria limitada. I aquesta reflexió és la que m’ha inundat havent llegit Actes humans de Han Kang.

Som a Gwangju. Any 1980. L’exèrcit apaga amb foc i horror una revolta popular. Han Kang descriu el sofriment de la seva ciutat natal des de la distància. La Han de 9 anys era a Seül i anys després buscarà en el record i en el llegat literari l’única possibilitat de cura per la ferida de la culpa. La culpa de sobreviure.

Veure o no veure. Mirar o no mirar. Obrir aquest llibre implica que ja has triat. Han Kang posa el focus a la ferida i no en quedarà cap mil·límetre per explorar.  El dolor es remou al ser observat i t’esquitxa encara que t’amaguis rere l’aparent literatura. Set relats que testimonien set mirades vives a la mort.

No pot qüestionar-se la virtut de Kang per escriure, per traspassar els límits del paper. Actes humans és un pas més en l’exploració de les esquerdes de l’ànima humana. Aquest cop, a diferència de La vegetariana, sense preguntes, sense precipicis. Tot ell és el pou.

De nou Sontag: “Estos muertos están desinteresados del todo en los vivos: en quienes les han quitado la vida; en los testigos y en nosotros. ¿Por qué habrían de buscar nuestra mirada?”

Davant del dolor, igual que davant d’una onada, només hi ha dues estratègies possibles: o la saltes o la travesses. Tan si fas una cosa com l’altra, no deixaran de venir-ne més, però només si t’hi endinses podràs veure coses invisibles des de la superfície.

ACA0327_web

“Quan us vam perdre, el nostre temps es va fer nit. Se’ns ha fet la nit a casa i als carrers. I enmig d’aquesta nit que ja no es fa més fosca ni més clara, nosaltres mengem, caminem i dormim.”

(Hi ha llibres que costen de pair i hi ha llibres que no es paeixen mai)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s