EL PAVELLÓ NÚM.6 d’Anton Txékhov

Deu fer uns deu anys que vaig llegir-me els Contes d’Anton Txékhov editats per Quaderns Crema, i deu fer uns deu anys que penso com vaig gaudir de la seva lectura. Hi ha algunes escenes que recordo fidelment malgrat el temps. Des de llavors, tan sols he tornat a Txékhov amb alguns fragments concrets de L’hort dels cirerers L’oncle Vània. Ara, Editorial Minúscula edita El pavelló núm.6 i al caure’m a les mans m’hi he llençat de cap.

És un relat curt, que es llegeix d’una tirada. Es centra en les vicissituds d’un metge d’un poble rus indeterminat. Andrei Iefímitx no té grans pretensions pel que fa a la seva aportació personal i professional a la vida dels qui habiten l’inhòspit hospital on treballa. La seva grisor es confon amb l’hostilitat de l’espai.

Al pavelló número 6 hi viuen els malalts psiquiàtrics, en concret cinc. Txékhov ens els descriu de forma desigual però ens permet copsar a la perfecció l’aire viciat en el que malviuen.  Iefímitx es veurà sorprès pel diàleg que s’establirà entre ell i Iván Dmítrix, un dels pacients del pavelló. I aquí comença la festa on Txékhov desplega les contradiccions pròpies del sistema que classifica les persones segons la seva integritat mental.

La dialèctica juntament amb les poques indicacions geogràfiques que hi apareixen  i que permeten convertir els fets en una abstracció, afavoreixen la possible lectura filosòfica del text, que des d’aquesta perspectiva s’aproxima a la veu de Kafka.

És, sens dubte, un text revelador, una petita perla que allunyant-se de moralismes s’aproxima a l’existencialisme i reflexiona sobre el que som. 120 pàgines que, amb moltes cometes, poden llegir-se en els nostres dies.

pavelló6

“Després d’examinar les instal·lacions, l’Andrei Iefímitx va arribar a la conclusió que aquella institució era immoral i extremadament nociva per a la salut dels seus pacients. Era del parer que el més intel·ligent que es podia fer era deixar marxar els malalts i tancar l’hospital. Però va considerar que per fer-ho no n’hi havia prou amb la seva voluntat i que, a més, resultaria inútil; si fas fora la immundícia física i moral d’un lloc, es traslladarà a un altre: s’ha d’esperar que ella mateixa s’airegi i desaparegui. Els prejudicis i totes aquestes immundícies i sordideses de la vida quotidiana són necessaris per tal que amb el pas del temps es puguin anar transformant en alguna cosa bona, com els fems es converteixen en terra fèrtil.”

2 pensaments sobre “EL PAVELLÓ NÚM.6 d’Anton Txékhov

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s