NOVEL·LA de Pol Beckmann

Una novel·la que porta per títol “Novel·la” no pot ser pas una novel·la convencional. Per trencar alguns esquemes i per fer-ho de forma prou amena és, probablement, el perquè s’ha presentat a Pol Beckmann com a escriptor revelació en el panorama literari català actual. Més enllà de les consideracions sobre conceptes com revelació, del que en podem parlar un altre dia llargament, és un element clau en aquest fet que es tracti d’una aposta del segell Quaderns Crema, una aposta per un autor català i jove, no habitual en els últims anys de l’editorial.

Beckmann té un estil de molt àgil lectura. Entrellaçant diàlegs i reflexions d’un narrador que tot plegat gira el cap per interpel·lar a un lector que observa les ocurrències dels personatges d’es d’un espai privilegiat que li permet jutjar els personatges, riure-hi i fins i tot enfrontar-s’hi perquè maregen la perdiu.  Els que en saben en diuen metaliteratura.

Però no us penseu que tot queda en la forma, “Novel·la” planteja algunes qüestions tan importants com la recerca de la perfecció, l’acceptació o la superficialitat. És bastant inevitable que com a lectors ens mirem al mirall que proposa Beckmann i ens fem algunes preguntes. Ell ja ho ha fet des del moment en que el protagonista de la història porta per nom Bekman.

“Novel·la” és una proposta interessant i divertida. Hi ressonen Trabal, Monzó i Pàmies, així que no perdreu el temps si hi dediqueu unes hores.

qc-novel·la-pol-beckmann-coberta

–Sofia–va mussitar en Bekmana.
Ja al portal de casa, s’havia adonat que no duia la cartera. Havia pujat i baixat les escales corrents. Encara havia vist com l’autobús se li escapava.

–Sofia.

Havia intentat perseguir-lo; de seguida hi havia desistit. S’havia mort de la ràbia. No suportava arribar tard, i menys encara quan quedava amb ell.
–T’he d’explicar una cosa.
La Sofia va callar. Pressentia el cataclisme: la respiració intermitent i les pupil•les dilatant-se. Tota ella li suplicava que no ho digués, no ho vull saber, atura’t aquí. Però en Bekman no es va aturar:
–Fa temps que em veig amb una altra dona.

 

 

Anuncis

2 pensaments sobre “NOVEL·LA de Pol Beckmann

  1. Felicitats per la ressenya! És un llibre molt interessant i que planteja reflexions més enllà d’un “aparent” aspecte de lleugeresa narrativa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s