Perquè la il·lusió mou muntanyes!

Aquest cop us vull parlar d’un llibre que encara no “existeix”. I ho escric entre cometes perquè si que existeix però encara no està editat com a tal. Precisament perquè s’editi, cal que la idea d’aquest projecte arribi al màxim de persones possible.

La idea gira entorn d’unes cartes d’amor encadenades. Però d’amor, n’hi ha de moltes menes, o potser un de molt gros i ample on tot hi té cabuda. Totes aquestes facetes són les que la Dolors Puig-Alsina, autora del projecte, explora en aquestes cartes, però d’això ja en parlarem quan us pugui presentar el llibre. Ara per ara, aquí teniu la web del projecte de micromecenatge que ha iniciat per tal d’editar el llibre: http://www.realitzaelteullibre.com/projectes_4/cartes-d_amor-encadenades_-dolors-puig-alsina/default.asp
Des d’aquí, us convido, no tan sols a llegir aquelles que ja estan publicades al bloc de l’autora (www.contescruixents.cat), sinó a difondre aquest projecte compartint-lo als vostres blocs, facebooks, twitters i altres ginys semblants, alhora que ho expliqueu als vostres familiars i amics.

DELS BONS MOMENTS

Ja hi torno a ser. En aquell punt en que res del que et va a parar a les mans t’atrau prou com per deixar’t-hi caure sense reticències. Aquella sensació de llegir des de la superfície tan desagradable perquè ja et fa intuïr que allò no va per bon camí i que, difícilment, canviarà. Perquè, desenganyem-nos, si un llibre no t’enganxa de bon començament, és força probable que ja no ho faci més endavant sense una gran dosi d’esforç, que, a part, no sempre està disponible. A més a més, hi ha una dificultat afegida, i és que sóc hereva de la vella escola del “no pot quedar res al plat”, o sigui, has de seguir llegint encara que no t’agradi. 
Així que avui, m’he decidit: NO, no cal seguir empassant, no cal seguir llegint. No existeixen els bons llibres o els mals llibres. Existeixen els bons moments i els mals moments, així que, deixem espai a les oportunitats i seguim buscant, perquè arribarà. Sempre arriba.

El temple, o de l’encant dels llibres

Comparteixo un article de Jordi Nopca del diari Ara on parla de l’últim llibre de Jorge Carrión, “Librerías“. És gratificant poder compartir allò que se sent quan un està voltat de llibres, quan un entra en l’espai sempre màgic de les llibreries.
 

Les llibreries més atractives del món

“Hi ha una consciència molt clara de la importància de les biblioteques o dels museus, però malauradament no passa el mateix amb les llibreries”, lamenta, assegut al bar de La Central del carrer Mallorca, el professor Jorge Carrión (Tarragona, 1976). A Librerías (Anagrama, 2013), l’escriptor traça un elogi d’aquells espais on els lectors encara acudeixen per adquirir primera matèria per engrandir les seves biblioteques personals. Finalista de l’últim premi Anagrama d’assaig, el volum planteja un recorregut per algunes de les llibreries que l’autor ha visitat durant els últims quinze anys, des que va prendre consciència de la importància i la singularitat de cadascun d’aquests establiments.
La llibreria més important per a Carrión ha estat la Robafaves de Mataró -que ha abaixat la persiana temporalment-, perquè va ser on l’escriptor va experimentar per primera vegada, quan era adolescent, “la possibilitat de conviure entre llibres”. Quan l’any 1994 va començar a estudiar humanitats a la Universitat Pompeu Fabra, va descobrir les llibreries barcelonines. A l’assaig fa una anàlisi de l’actual geografia d’establiments dedicats a la venda de literatura. Parla d’un centre -en què hi ha Laie, Documenta, Altaïr, Alibri i La Central- i un extraradi que té, com a punts més destacats, la Negra y Criminal de la Barceloneta i les gracienques Taifa i Pequod, “només imaginables en el context d’una vila, en un àmbit de proximitats”. 
La més antiga, a Lisboa
Carrión dedica un dels catorze capítols de l’assaig a parlar de les llibreries més antigues del món. Hi parla de la genovesa Bozzi, que va obrir les portes el 1810; de la londinenca Hatchards, situada a Piccadilly -en actiu des del 1797-, i també de la Librería de Ávila de Buenos Aires, “la llibreria independent més antiga del món, sempre que acceptem l’any 1785 com a data de la seva fundació, ja que va ser llavors que el colmado on venien queviures i licors també va començar a vendre llibres”, diu Carrión.
Per trobar la llibreria més vella del món, però, cal anar fins a Lisboa, on a poques passes del Café Brasileira i de l’estàtua de Fernando Pessoa, al número 73 de la Rua Garrett, hi ha la Bertrand, fundada el 1732 i que actualment té un grapat de sucursals escampades per diverses ciutats de Portugal (la botiga barcelonina, a la Rambla Catalunya 37, va ser absorbida ràpidament per Casa del Llibre). “La primera vegada que hi entres penses: aquí hi van estar Queirós, Pessoa i Cardoso Pires -recorda Carrión-. La sala per on entres encara conserva una part d’aquell passat venerable. Com que des de fa uns anys és una cadena de llibreries, la seu general també ha acabat uniformada”.
Grans espais amb orgull ‘indie’
Un establiment que l’assagista recomana és Ler Devagar. “És en una antiga nau industrial del barri d’Alcántara, també a Lisboa, i és una llibreria amb orgull indie que ocupa un local mastodòntic”. Carrión assegura que les llibreries de grans dimensions que “interactuen amb l’espai que ocupen i amb altres dispositius propis del disseny i de l’art contemporanis” són una tendència important. En cita alguns exemples: The Last Bookstore, que ocupa la seu d’un banc del downtown de Los Angeles; Bookàbar, al Palazzo delle Esposizioni de Roma, i la immensa Bookworm, a Pequín.
“Són llibreries molt grans, amb un fons de qualitat, que normalment tenen una o dues cafeteries o fins i tot un restaurant. Com diu Antonio Ramírez, de La Central, es tracta de mirar d’allargar l’estada del consumidor tanta estona com sigui possible”, resumeix Carrión, conscient que les llibreries es poden convertir en una atracció turística si “la seva monumentalitat o la condició pintoresca s’incorporen als circuits mundials de la imatge”.
Una de les primeres botigues que va prendre consciència d’aquest valor afegit és la Shakespeare & Company de París, que va obrir les portes el 1919 per iniciativa de Sylvia Beach. El local de la Rue de la Bûcherie que ocupa actualment va acollir, del 1951 al 1962, la llibreria anglòfona Le Mistral -propietat de George Whitman-, i va ser després de la mort de Beach que va canviar de nom i es va convertir en residència d’escriptors joves, que a canvi d’un llit -instal·lat a l’interior de la llibreria- treballaven algunes hores a l’establiment, que amb els anys s’ha anat guanyant una aura llegendària gràcies a les excentricitats de Whitman. A l’altra punta de món, a San Francisco, hi ha la City Lights Bookstore, de l’últim supervivent de la generació beat , Lawrence Ferlinghetti. La City Lights celebra el 2013 el seu 60è aniversari (Ferlinghetti té 94 anys).
Un altre espai amb gran afluència turística és la Librairie des Colonnes de Tànger, que es beneficia dels nombrosos mites que han viscut a la ciutat marroquina, com ara Paul Bowles, William S. Burroughs, Juan Goytisolo, Marguerite Yourcenar i els autòctons Mohamed Chukri i Ahmed Yacoubi. La Strand de Nova York, especialitzada en llibre de segona mà, és una altra visita obligada, que ofereix una quantitat de títols inacabable repartits en quatre pisos al centre de Manhattan.
“Qualsevol llibreria ha de ser local i internacional al mateix temps. Ha de trobar-se en aquell territori de frontera entre la proximitat i la globalitat”, diu Carrión, per qui la lectura en format digital hauria d’esperonar la transformació dels establiments. “El món canvia més ràpidament que mai. Si reflexiones i reacciones trobaràs la manera de continuar atraient els teus lectors, perquè cada llibreria és única. El més important és aconseguir crear vincles i sentiment de pertinença”, afirma. I dóna un consell per a la supervivència: “Si s’hagués fet l’esforç d’afegir al punt de venda un discurs documental, en el moment del tancament de botigues històriques, com la Catalònia, hi hauria hagut una repercussió molt més gran”.

TORNA LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ!

Ja ha passat un any, i a partir del dia 6 i fins el dia 16 de setembre a l’avinguda de la catedral de Barcelona es celebrarà la 31èna edició de la Setmana del Llibre en Català. Una magnífica ocasió per buscar i remenar entre els estants de els diferents editorials en català i poder trobar aquelles edicions potser menys accessibles a les botigues habituals.
No us perdeu l’oportunitat de fer tertúlia amb els principals autors i autores del país i d’intercanviar experiències en els diferents debats i tertúlies que organitzen. És un plaer per qualsevol amant dels llibres!