ÀNIMA de Wajdi Mouawad

Des del moment en què en Wahhch Debch, protagonista d’aquesta història, descobreix el cadàver de la seva dona, assassinada i violada, comença un camí que el portarà, i amb ell al lector, a la recerca de l’autor d’aquest acte brutal.

I així comença un periple agònic, en el què l’home i la bèstia es barregen en un escenari que bascula entre la realitat i la ficció, entre el passat i el present i on els instints prenen protagonisme.

Amb una capacitat evocadora brutal i, a vegades, insuportable, Mouawad aconsegueix que les olors, els sabors i les sensacions arribin a tu amb tota la cruesa i sense avís. Com a la vida mateixa, el que ha de passar passa, de cop i amb conseqüències. És una lectura que es viu i es pateix amb tots els sentits. “Ànima” és una història visceral. Que t’atropella, que et mossega, que t’esqueixa. I allò que et trenca, difícilment trobarà sutura, perquè el pou on et capbussa és profund, fosc i ple de les misèries humanes més inhòspites. Mouawad t’obliga a mirar-lo de cara, i per això fa mal, perquè en aquest pou tots hi tenim un peu.
“Ànima” és una obra d’art. Una delícia que desborda intensitat i sofriment. “Ànima”, com diuen els seus editors, és una bèstia.
164cf-cobertaanima
“Ets d’una raça salvatge, un fill brut de la natura. No has de deixar de ser-ho. No et vull domesticar, no vull convertir-te en temorós, en animal sotmès, en animal cec. Et donaré la meva veu, et donaré la meva llengua, tu em donaràs els teus silencis, em donaràs el teu present. Ets un gos, de la raça dels llops. Gos és una paraula, és la paraula que et designa. Jo sóc un home de la raça dels humans. Home és una paraula, és la paraula que em designa. Home i gos anirem de costat per la superfície de la terra. Però en un home que camina hi ha altres homes que caminen i sota la terra hi ha més terres i darrera els noms dels països hi ha altres països. És important que ho sàpigues.”

SANT JORDI 2014 (és el temps dels possibles) 3ª Part

Això és un no parar! S’acosta el dia D i no podem perdre temps, hi ha massa llenya per cremar. Així que, ataquem amb més possibles, amb més salivera i amb tanta o més passió!


Un imprescindible d’aquesta selecció és qualsevol llibre de l’obra de Sofi Oksanen. En aquest cas, ens quedem amb l’últim títol publicat, “Quan els coloms van desaparèixer”, una història de dos amics en temps de guerra. Potser algun dia caldrà dedicar una entrada a “Purga”, sens dubte, una obra magistral de la mateixa autora.

Aquí ens arrisquem una mica i es deixem endur per la passió. Wajdi Mouawad porta al límit el protagonista d’aquesta història, encegat per trobar l’assassí de la seva dona. I m’encanta el disseny d’aquesta col·lecció!
 Amb Faulkner tinc un problema. Se’m va entravessar fa anys i l’he tingut aparcat tot aquest temps. Però crec que no em puc permetre obviar-lo durant més temps, crec que ha arribat l’hora de reconciliar-m’hi, i Edicions 1984 em dóna l’oportunitat de fer-ho amb una reedició d’un dels seus clàssics, “El llogaret”. I com m’agrada Edicions 1984!!






Bé, bé, ja en són tres més… Ara a reposar les idees i a seguir badant, que segur que hi haurà temps per més.