NOSALTRES de Ievgueni Zamiatin

Hi ha llibres, històries, que tenen una olor especial, un gust concret… el sabor dels clàssics. I això que potser sona massa cursi, és una obvietat pels qui llegeixen de forma habitual. I no cal que siguin històries signades per grans noms, ni que hi hagi una nota introductòria o un pròleg que t’ho avanci. Malgrat això, aquesta obra de Zamiatin va arribar a mi amb un avís previ: és una de les obres que va inspirar Orwell per escriure “1984” i a Huxley per “Un món feliç“. Davant d’aquesta premissa, m’hi vaig aferrar amb ungles i dents i l’he col·locat al podi d’honor de les distopies.

“És més assenyat aniquilar-ne uns quants de pressa que no donar a molts l’oportunitat de destruir-se, de degenerar, etcètera. És tan cert que frega la indecència.”

Nosaltres” recrea el quadern de notes del número D-503, un dels integrants de la societat governada per l’Estat Únic. Una societat regida per l’ordre matemàtic i en què tot està previst, planificat i controlat. En D-503 s’adreça als potencials lectors d’aquest quadern, que representen ser integrants d’altres civilitzacions a qui deixa les notes com a llegat. Això les converteix en un testimoni fidel de les seves impressions i seran un reflex de la tempesta interna que s’esdevindrà dins seu al topar-se amb l’I-330, portadora d’aires dissidents i fora de la lògica de l’ordre establert.

I aquí comença la màgia. El desplegament narratiu que Zamiatin fa amb els viratges psicològics del protagonista és magnífic. Els pensaments i els sentiments del protagonista es desgranen en un espiral d’intensitat ascendent en el que s’intercalen grans reflexions filosòfiques que t’obliguen a rellegir-les una vegada i una altra per confirmar que si, que aquest text del 1921 segueix vigent.

Però el que m’ha captivat és la profunditat de la reflexió a nivell personal. Lluny d’un debat dens i presumiblement feixuc a nivell polític i social, la crida a la rebel·lió i a la llibertat de Zamiatin es gesta en les arrels de la societat, és a dir, en la part més íntima d’aquest nosaltres. I ho fa d’una forma extremadament gràfica mostrant l’escissió del “jo” del personatge principal. D’alguna manera em reafirma en la creença de que tots i cadascun dels nostres actes i pensaments són política. I que és la suma d’aquests el que conformarà un nosaltres, amb l’esperança de que sigui el més digne possible.

nosaltres

“Estic davant d’un mirall. I per primer cop a la vida, exactament per primer cop, em veig d’una manera clara, precisa i conscient. Em veig amb sorpresa, com si fos ell. Vet aquí jo, ell: unes celles negres, traçades en línia recta. I al mig, com una cicatriu, una arruga vertical (no sé si abans ja la tenia). Uns ulls grisos, d’acer, encerclats per l’ombra d’una nit sense dormir. I darrere d’aquest acer… resulta que mai no he sabut què hi havia. Des d’allà (aquest allà és alhora aquí i infinitament lluny) m’observo a mi, a ell, i sé del cert que ell -amb les celles traçades en línia recta- m’és un estrany, que m’és aliè, que és el primer cop a la vida que el veig. I que jo sóc l’autèntic, jo i no ell…”

Anuncis

THE LEFTOVERS de Tom Perrotta

De nou em trobo navegant entre gèneres poc freqüents en la meves últimes tries literàries. Aquest cop una novel·la que s’impulsa en la ciència ficció per crear un fil conductor dramàtic i altament reflexiu.

La història es desenvolupa a partir d’un fet extraordinari: la desaparició sobtada de milions de persones a la Terra. La reacció dels personatges davant d’aquest fet, la recerca d’explicacions, l’aparició de les creences, la fe,… És que alguna cosa pot seguir igual després d’un succés tan inexplicable?

Perrotta va desplegant històries paral·leles de diferents personatges que sovint conviden a reflexionar sobre la pèrdua, la incertesa, la fragilitat, el canvi… Tot plegat amb una lleugeresa aparent que fa que la lectura resulti extraordinàriament fàcil. D’alguna manera m’ha recordat a la sensació que vaig tenir després de llegir alguns dels llibres de José Saramago, a partir de fets extraordinaris, improbables o inexplicables, reflexionar sobre el món en que vivim i com el vivim.

the-leftovers

Posteriorment a la lectura del llibre, m’he empassat els 10 episodis que configuren la primera temporada de l’adaptació que s’ha fet de la novel·la en format sèrie i que ha emès l’HBO i Canal+. L’autor ha participat en l’adaptació cosa que em va animar encara més a mirar-la. Malgrat algunes modificacions de la trama i en l’estructura dels personatges, es pot dir que és força fidel al llibre. Òbviament el fet audiovisual aporta una nova dimensió a la història però, tot i així, prescindeix d’algunes de les reflexions que per mi son cabdals en el llibre i que són el que el fan altament recomanable.

No vull obviar una menció més que especial per l’edició. Edicions Del Periscopi en cada una de les seves publicacions fa un regal al lector amb un treball de maquetació i edició acurat i bell. Bravo pel treball i la originalitat.