NEVERHOME de Laird Hunt

Va ser un amor a primera vista. El vaig veure per casualitat, navegant per aquests mars virtuals i de seguida vaig saber que no em penediria de començar una cerca i captura. Em va captivar el títol (el subtítol del tot innecessari), l’enquadernació, el disseny, tot. Capbussar-m’hi ha estat un immens plaer. Un gran crescendo en profunditat i intensitat.

Laird Hunt recrea la història de la Constance, una dona que, com moltes van fer, decideix disfressar-se d’home i allistar-se a l’exèrcit unionista durant la guerra civil americana sota la identitat d’Ash Thompson. Prenent com a únic record una fotografia del seu marit que guardarà a la butxaca més amagada, s’embranca en un periple fangós que l’enfrontarà a les dures circumstàncies pròpies d’una guerra i a tots els seus dimonis. Amb alegria hi he vist alguns aires d’E.L. Doctorow i la seva “Gran Marxa”.

“”No pocas veces había abandonado el escenario posterior a una batalla, y me formaba una idea bastante clara de qué era lo que arañaba el aire entorno a mí aquella noche. Los fantamas de los muertos recientes riéndose de lo que yacía herido y quemado y quebrantado y todavía alerta en el suelo. Habían caído tanto los nuestros como los suyos, y era imposible saber qué color de tela emitía esos lamentos.”

És una novel·la viva. Que batega per si sola i que t’empeny a seguir avançant malgrat la por, malgrat el cansament i malgrat que el món no sigui a la teva mida. Construïda en forma d’espiral, la història va focalitzant-se mica en mica en l’interior de la protagonista. Un interior farcit de silencis que es fan densos pàgina a pàgina i que t’evoquen, inexorablement, cap a una solitud exiliada que acaba sublimant-se en el títol perfecte de la novel·la.

neverhome

“Volví, eso sí, pero nunca tuve la sensación de haber llegado a casa”

Anuncis

EL CERVELL DE L’ANDREW d’E.L. Doctorow

I quan sembla que el comences a tenir calat, et sorprèn. I gràcies a la literatura per aquestes sorpreses tan agradables. E.L. Doctorow és un dels grans i el que ha fet amb aquest llibre és deixar per escrit, si és que calia, que escriu per necessitat.

“El cervell de l’Andrew” sembla un llibre experimental. Començar a llegir-lo és entrar en la perplexitat, lliurar-te a no tenir el control del que està succeint. El fil narratiu es desplega davant dels teus ulls sense que puguis demanar una pausa, perquè el cervell és així, perquè el pensament és així. I és que pàgina a pàgina, el llibre és un recorregut pels circuits mentals de l’Andrew, únic i flamant protagonista de la història.

La genialitat arriba quan en aquest trajecte és el mateix Andrew qui reflexiona sobre la seva existència, la seva realitat. L’etern debat filosòfic de l’existència i la consciència. La ment i el cos. I en això Doctorow és un mestre. Posar veu i obrir camí en la ment dels seus personatges és la seva principal aportació a l’art. I jo li agraeixo.

“Fer-se passar pel que no és, aquesta és la feina del cervell. Es dedica a això. El cervell fins i tot pot fer veure que no és el cervell. ¿A si? ¿I què pot fer veure que és, només a tall d’exemple? Doncs la major part del temps, i fins fa ben poc, l’ànima.”

El cervell de l'andrew

“Si pogués tornar-me boig segurament seria millor que no pas la sensatesa d’aquesta solitud meditativa. Jo i la meva ombra… ballem a les fosques. Tinc un bon ganivet per tallar pa i de tant en tant me’l miro. Ell em torna la mirada.”

LA GRAN MARXA d’E.L. Doctorow

“La gran marxa” és una novel·la que explica uns fets ocorreguts durant la guerra de secessió americana. El general William Sherman encapçala una comitiva de més de 60.000 soldats que avançarà cap a l’est travessant Geòrgia i fins arribar a les Carolines, lluitant contra les forces confederades. La gran marxa saqueja i crema les plantacions del sud, crema i destrossa les infraestructures, mentre recull un degoteig constant de població negra alliberada, de refugiats blancs, i altre gent que s’afegeix a una comitiva que acaba representant tot un país a la deriva.

Doctorow s’endinsa en cada un dels personatges que conformen la marxa: blancs o negres, homes o dones, lliures o captius. En tots cerca allò que els humanitza davant del lector, allò que permet que la compassió aparegui i et plantegi dilemes morals prou profunds com per plantejar-te que, potser, et trobes davant d’un gran llibre, d’una gran història.

No és una novel·la històrica on trobar un relat fidel d’allò que va ser, sinó que és una mirada profunda cap a la intimitat d’una guerra, cap a tot allò que no es mostra davant les càmeres i que converteix cada personatge en l’heroi i el malvat alhora.

Doctorow és un dels grans i aconsegueix transformar una barbàrie en una gran història d’amor i humanitat. És sens dubte, una de les seves novel·les més brillantment construïdes i inspiradores.

“Mattie es va sentir abatuda de veure la casa tan buida. El sol brillava per les finestres nues i il·luminava el trespol com si la vida hagués fet marxa enrere i ella tornés a ser una núvia en una mansió acabada de fer i sense mobles, i amb un marit que li feia un cert respecte i li doblava l’edat. Es va preguntar com és que en John sabia que la guerra els tocaria de ple. De fet, ell no ho sabia pas, però era un home a qui l’èxit semblava donar motius per creure’s més llest que la majoria de la gent. Era un home que imposava, amb aquell pit ample i el caparrot de pèl blanc rebel. No discuteixis amb mi, Mattie. Han perdut vint o trenta mil homes per prendre aquella ciutat. Això es paga car. Si tu fossis un general, amb un boig de president, ¿et quedaries aquí, de braços plegats? ¿On aniries? ¿A Augusta? ¿A Mason? ¿I per on passarà, si no és per aquests turons? I no esperis que, això que anomenen exèrcit rebel, hi pugui fer res. Però, si m’equivoco, Déu ho vulgui, digues, ¿què hi perdré?”