EL CEL NO ÉS PER A TOTHOM de Marta Rojals

Ja fa uns quants dies que vaig acabar de llegir “El cel no és per a tothom” i m’adono que cada cop deixo passar més temps entre el moment d’acabar una lectura i el d’escriure’n alguna cosa. Un primer impuls em diu que em sento repetitiva en el que escric i que, per tant, aplaço encarar-me de nou a la pàgina en blanc. Rumiant una mica més, trobo que cada cop exigeixo més als llibres que llegeixo i que per tant, el risc de que realitat i expectatives no encaixin també és més gran, i em costa escriure sense l’impuls de l’entusiasme.

Continua llegint