LA CONFESSIÓ DE LA LLEONA de Mia Couto

Hi ha moltes, moltíssimes, cites i frases cèlebres que vinculen la lectura i el viatjar, que posen l’accent en la capacitat evocadora de les paraules i de com llegint-les podem transportar-nos a mons distants i diferents al nostre. Quin poder el de la paraula i quin poder els de qui la dominen!

Mia Couto és un d’ells. Domina la paraula i l’impregna de terra, de la seva terra. Ens transporta a l’Àfrica, al màgic poble de Kulumani. És allà on una lleona causa estralls matant les dones del poble. I és una veu de dona qui ens en farà el lament. A aquesta veu s’hi contraposa la del caçador que ha contractat l’administrador per acabar amb la felina. Aquestes dues veus s’entrellacen, trobant-se i allunyant-se com els meandres d’un riu.

I és un plaer deixar-se portar per aquest riu de paraules. La terra i el riu símbols del que es veu i el que no es veu, del que hi és i el que no hi és. El text sencer és un trànsit entre dos mons on viure i morir són  vasos comunicants d’una realitat colpidora. 

Amb un simbolisme exuberant, “La confessió de la lleona” és una novel·la que cal llegir a molts nivells. És la veu rebel de la dona oprimida, la invitació a replantejar la nostra relació amb la natura, un vot pel llegat i la tradició orals… I és, també, un cant a arremangar-se els pantalons, a treure les urpes, a baixar riu avall i encarar les nostres pors.

El mateix Couto, fa unes setmanes, en el marc del festival MOT afirmava que escriure “La confessió de la lleona” va ser un acte necessari per fer front a les seves pors, que d’alguna manera, responia a la necessitat de retrobar-se amb el seu instint de supervivència. I de quina manera! Fent de la brutalitat un poema bell i oníric.

la confessió de la lleona

“I, de sobte, és allà: la lleona! Ve a beure en aquella suau riba del riu. Em contempla sense por ni trasbals. Com si m’esperés des de fa molt, aixeca el cap i em clava fonda la seva inquisidora mirada. No hi ha tensió en el seu posat. Sembla que em reconegui. Més que això: la lleona em saluda, amb respecte de germana. Ens entretenim en aquesta contemplació mútua i, a poc a poc, un religiós sentiment d’harmonia s’instal·la en mi. 

Sadollada la set, la lleona s’estira com si volgués que un altre cos li sortís del cos. Després, es va enretirant lentament, la cua balancejant-se com un pèndol pelut, cada pas una carícia a la superfície de la terra. Somric, amb incontinguda vanitat. Tothom es pensa que són lleons mascles el que amenaça el poble. No ho són. És aquesta lleona, delicada i femenina com una ballarina, majestuosa i sublim com una deessa, és aquesta lleona la que tant de terror ha escampat per tota la contrada. Homes poderosos, guerrers proveïts de sofisticades armes: tot s’han inclinat, esclaus de la por, vençuts per la seva pròpia impotència.”

 

Anuncis

SANT JORDI 2016 (1r Recull de propostes benintencionades)

Encetem aquesta sèrie de propostes literàries per fascicles amb una tria poc estudiada però fruit de l’entusiasme (crec que és així com es venen les millors histories). Així que, encarem el Sant Jordi començant per algunes novel·les:

MOTORSOUL de Stalker

Un català amb pseudònim que escriu quatre històries dures i salvatges sobre l’Àfrica i que a mi, m’ha convençut amb una sola frase: “Motorsoul no ens abandona mai, és natura”. L’edita Raig Verd, i això, també és una garantia.

Motorsoul

F DE FALCÓ de Helen Macdonald

La mort, la vida, la naturalesa, una dona, un viatge i una au per domesticar. Categoritzada com a transcendent. De veritat no us resulta temptador?

f de falcó

 

OONA I SALINGER de Frédéric Beigbeder

Beigbeder fa amb aquest llibre un regal a tots els curiosos i lletraferits. Mostra un jove J.D. Salinger de carn i ossos, humà, enamorat d’una Oona O’Neill encara més jove. La que acabarà sent esposa de Chaplin causarà gran impacte emocional en la vida de l’escriptor. El relat d’aquesta història té com a al·licient l’aparició d’un reguitzell espectacular de personatges històrics i una gran tasca de documentació al darrera.

1825_oona-i-salinger_img

DEPARTAMENT D’ESPECULACIONS de Jenny Offill

Una novel·la àgil, dolça, suau. D’aquelles que es fan tan necessàries i plaents enmig d’un any literari ple de convulsions i viatges introspectius. Em costa trobar històries d’amor fresques que m’entusiasmin, i he de dir que aquesta pinta bé i que el que n’he sentit em confirma la sospita de que no s’ha de deixar passar de llarg.

1842_departament-especulacions_img

 

VENTS MÉS SALVATGES de Bel Olid

No podia obviar la Bel Olid d’aquesta primera tria. Ens agrada la Bel. Ens agrada el que diu i com ho diu. Així que no tinc més que incloure el seu recull de contes a la pila dels imprescindibles per les properes setmanes perquè segur, segur, que aquests vents més salvatges porten alguna cosa que cal retenir.

baixa

 

LA CONFESSIÓ DE LA LLEONA de Mia Couto

I el que m’ha passat amb aquest llibre és que no m’he pogut esperar i ja el tinc entre mans. Però tot i així, no he volgut treure’l d’aquesta llista perquè mereix ser-hi de forma destacada. Innovador en la forma i, sobretot, en l’estil, cal llegir una de les veus més potents actualment que ens arriben des del continent africà. I sento repetir-me, però em reitero en el meu aplaudiment particular per Edicions del Periscopi.

COBERTA_LA LLEONA__WEB_a945401378171e344497b1265425ce96

I en vindran més, amb l’única finalitat de que, si sou dels que aquests dies us passejareu entre llibres, pugueu remenar-los sabent que no són inofensius. Qualsevol d’aquests i dels que vindran us poden fer mal. Seguim!