UN VIATGE A L’ÍNDIA de Gonçalo M. Tavares

Enmig d’un debat que no acabarà mai, i que acompanya la quotidianitat de molts dels qui ens agrada llegir, sobre la utilitat o la inutilitat de la lectura, em topo amb aquesta enciclopèdia que conté tots els significats del verb llegir. “Un viatge a l’Índia” és una rara avis entre les publicacions recents en la nostra llengua. Una revisió contemporània de l’Odissea que toca fibra.

“Però s’ha de fugir sempre tot sol, això

és el que aprèn des de ben aviat un home

a qui agradin els llibres.”

És literatura de mirada ample, de la que va més enllà de la dualitat entre realitat i ficció i sobrepassa totes les classificacions possibles. Un llibre que em resisteixo a definir com a novel·la, ja que gairebé és un tractat filosòfic amb molts tocs d’humor i amb gust de thriller.

Desconeixia l’escriptura de Gonçalo M. Tavares i m’ha causat un impacte eixordador.  L’editorial Periscopi inclou en la portada del llibre una cita de Jose Saramago referint-se a l’autor que diu: “No té dret a escriure tan bé amb només 35 anys. Em vénen ganes de pegar-li.” Vaig pensar que exagerava, és clar, però pàgina rera pàgina l’entenc. És el llibre que més he subratllat de la història.

El text s’ha apoderat de mi completament. Com si una gran onada m’arrossegués mar enllà i em balancegés amunt i avall. No n’he tingut cap tipus de control. M’he sentit desbordada per l’estètica del text, per la intensitat dels versos, pels contrasts i els girs constants. Més enllà del fons, que és enorme, la forma és d’una bellesa innegable, i d’una grandesa que ho eclipsa tot.

El tindré a prop perquè caldrà rellegir-lo sovint. Benvingut a la pila dels clàssics.

“I en Bloom va dir, amb el que semblava un enigma: dies

partits per la meitat, com si un temps fos

un terreny: a la primera part del dia es mira

cap a una branca del bosc amb sorpresa,

a la segona part del dia la mateixa branca

és una molèstia: on posar-la?  

Això és estar viu: són dos dies.”

 

 

SANT JORDI 2017 (3r recull de propostes benintencionades)

Seguim, seguim amb més propostes. Torn de la poesia i de tot allò que ve d’arrel. Sóc més de poetes que de poemaris, però tots són portes que cal obrir.

MOLSA d’Anna Gual. He llegit altres poemaris d’ella, i tot, absolutament tot, és preciós. Així que aquest volum, que és l’inici d’una trilogia, és potencialment una joia.

COSMONAUTA de Francesc Garriga. Aquesta és una bona oportunitat per conèixer un dels poetes grans que ha fet aquest país. Una recopilació de tots els seus poemes que el mateix autor va revisar, retallar i gairebé reescriure. Sona bé, sona bé.

LLENGUA ABOLIDA de Maria Mercè Marçal. Per primer cop es recull tota l’obra de Maria Mercè Marçal en un sol volum. L’he llegit i rellegit per parts moltíssimes vegades, poder-la tenir sencera a la prestatgeria sembla que ho faria tot més bonic.

portada_llengua-abolida-poesia-completa_m-merce-marcal-serra_201502260935

OUSE de Mireia Vidal-Conte. Perquè a vegades cal creuar la línia i submergir-se en allò que no coneixem per créixer. Mireia Vidal-Conte m’ha portat a molts punts cecs el meu mapa, així que tornaré a deixar-me dur per aquest recull amb referència Woolfianes.

Alabatre 72_ok

EL LIBRO DE GLORIA FUERTES edició de Jorge de Cascante. Que brutal quan la realitat et sacseja prou com per desmuntar tots els prejudicis que portes al damunt. He obert pàgines aleatòriament d’aquest volum i cada una d’elles m’ha portat a una admiració absoluta. Gran, gran, gran!

gloriafuertes

I em reservo un xic de forces per una última entrada apoteòsica de llibres atemporals, clàssics i imprescindibles que veurà la llum durant la jornada de reflexió.

SANT JORDI 2014 (és el temps dels possibles) 2ª Part

Doncs seguim el periple per arribar al Sant Jordi amb un recull de llibres especials, allunyats de la novel·la i propers a mons personals i íntims, i que, precisament per això, poden ser un perfecte llibre de Sant Jordi. 
Un viatge a la infància d’una de les artistes més polifacètiques dels nostres temps. Des de la música, passant per la pintura, la fotografia i la literatura, Patti Smith presenta aquest llibre com una mirada alegre i poètica als seus anys d’infantesa. Tot un caramel!
No podia obviar la poesia d’aquest camí, i Joana Raspall és, aquest any més que mai, l’opció perfecta per enfonsar-se un cop més en l’estètica de les paraules i els sentiments. I perquè no dir-ho, aquest recull té una portada Espectacular, amb majúscules. 









I en aquesta extranya relació, un llibre tan inesperat com imprescindible. Un àlbum il·lustrat de Marta Altés (que gran!) exquisit, que reivindica la llibertat i la generositat com a únics valors per sumar. Una joia de la literatura infantil que difícilment podré resistir-me a comprar!









Així, tal qual, una barreja ben estrambòtica, però que forma part del camí dels possibles, així que, esperant per la següent entrega, a gaudir de la dolçor que desprenen tots tres!

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

I entremig d’una pausa sanadora, necessito obrir un ull i compartir amb tots vosaltres uns dels versos que sempre m’acompanyen. Avui, que és el dia que han escollit per parlar de poesia en majúscules. Tot si val per escampar-la arreu.

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.
                                                    
                                                             R.M.Rilke

CARTES A UN JOVE POETA de Rainer Maria Rilke

No fa gaires dies em demanaven quin era el meu llibre preferit, en el supòsit que només pugués escollir-ne un. No vaig poder respondre, em sembla inimaginable quedar-me només amb un. Cada llibre té el seu moment, i cada moment el seu llibre.
Però potser no és cap disbarat si dic que si que n’hi ha un, que sempre m’acompanya, que em torna a commoure cada cop que l’obro, sigui a la pàgina que sigui. I que em faria trontollar, la seva absència.
Cartes a un jove poeta” és un petit recull de les cartes que es van intercanviar Rilke i Franz Xaver Kappus, un jove aprenent de l’art de la poesia. Així l’aprenent demana consells al mestre i s’enceta entre ells un diàleg sobre la creació artística en general i l’escriptura en particular. Són, en el fons, reflexions sobre el què, el com i el perquè d’escriure que arriben al lector transformades en reflexions sobre la vida, l’amor i la mort.

Per mi és, sens dubte, un imprescindible.

 

“Potser no serveix de res que jo ara comenti detalladament les seves paraules; perquè el que podria dir sobre la seva tendència al dubte o sobre la seva incapacitat de posar d’acord la vida exterior i la interior, o sobre totes les altres coses que l’oprimeixen, és allò que ja li he dit sempre: sempre el meu desig que vulgui trobar prou paciència dintre seu per resistir, i prou simplicitat per creure; que vulgui guanyar més i més confiança envers el que és difícil, i envers la seva soledat entre els altres. I pel que fa a la resta, deixi que la vida li esdevingui. Cregui’m: la vida té raó, en tots els casos.”  

MIREU-ME BÉ: SÓC L’ALTRE

Mireu-me bé: sóc l’altre.
Coix de dos peus,
sorrut i solitari.
No vinc d’enlloc
i escric per sobreviure.
Desfaig camins
perquè no sé dreceres.
Reprenc costums.
Si ara pogués, jauria
pels marges clars
amb noies de pell fosca.
Però he crescut
i algú m’ha omplert de vidres
tota la sang.
Mireu-me bé: coixejo.
No tinc sinó
la veu que em representa.
Adollo mots
i els mots em purifiquen.
Emergiré de mi mateix el dia
que un vent terral
m’eixugui els ulls. Són altes
les espases de foc
d’aquesta lluita
que em serva dret
contra la por i el somni.
Mireu-me bé,
mireu-me bé: sóc l’altre.

                                                                                              Miquel Martí i Pol

Aquest novembre Proa edita el tercer volum de les seves memòries (“Miquel Martí i Pol: amb vidres a la sang“). Perquè qualsevol excusa és bona per recordar alguns dels seus poemes més punyents.