#LlegimRilke

Comencem: arriscant i apostant fort. Llibre epistolar, escrit per un poeta, sobre l’escriure i el llegir i sobre la naturalesa humana. No puc no començar amb el meu imprescindible: “Cartes a un jove poeta”

Quan Rilke parla dels seus llibres imprescindibles diu: “Visqui durant un temps en aquests llibres, aprengui’n el que li sembli digne de ser après, però sobretot estimi’ls.”

Ja fa temps que l’estimo i res em sembla més digne de ser compartit, ara i aquí.

A partir d’avui i fins el proper dia 28 de juny #LlegimRilke

I sense fer gaire soroll ha nascut #SeremLlibresONoSerem, el que vol ser un espai per compartir lectures un cop al mes de forma virtual. En aquest mateix bloc hi trobareu aquest espai el dia indicat.

Si hi voleu participar només cal que llegiu, es clar. Afegiu un comentari amb el vostre nom d’usuari de wordpress o twitter a qualsevol de les xarxes socials on em podeu trobar. Us tindré fitxats i us podré convidar a la sala de tertúlia el dia 28 a les 22h.

I així, prenent te i menjant galetes, llegirem més fort que mai.

Anuncis

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

I entremig d’una pausa sanadora, necessito obrir un ull i compartir amb tots vosaltres uns dels versos que sempre m’acompanyen. Avui, que és el dia que han escollit per parlar de poesia en majúscules. Tot si val per escampar-la arreu.

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.
                                                    
                                                             R.M.Rilke

CARTES A UN JOVE POETA de Rainer Maria Rilke

No fa gaires dies em demanaven quin era el meu llibre preferit, en el supòsit que només pugués escollir-ne un. No vaig poder respondre, em sembla inimaginable quedar-me només amb un. Cada llibre té el seu moment, i cada moment el seu llibre.
Però potser no és cap disbarat si dic que si que n’hi ha un, que sempre m’acompanya, que em torna a commoure cada cop que l’obro, sigui a la pàgina que sigui. I que em faria trontollar, la seva absència.
Cartes a un jove poeta” és un petit recull de les cartes que es van intercanviar Rilke i Franz Xaver Kappus, un jove aprenent de l’art de la poesia. Així l’aprenent demana consells al mestre i s’enceta entre ells un diàleg sobre la creació artística en general i l’escriptura en particular. Són, en el fons, reflexions sobre el què, el com i el perquè d’escriure que arriben al lector transformades en reflexions sobre la vida, l’amor i la mort.

Per mi és, sens dubte, un imprescindible.

 

“Potser no serveix de res que jo ara comenti detalladament les seves paraules; perquè el que podria dir sobre la seva tendència al dubte o sobre la seva incapacitat de posar d’acord la vida exterior i la interior, o sobre totes les altres coses que l’oprimeixen, és allò que ja li he dit sempre: sempre el meu desig que vulgui trobar prou paciència dintre seu per resistir, i prou simplicitat per creure; que vulgui guanyar més i més confiança envers el que és difícil, i envers la seva soledat entre els altres. I pel que fa a la resta, deixi que la vida li esdevingui. Cregui’m: la vida té raó, en tots els casos.”