ENTRE ELS ACTES de Virginia Woolf

Un dels plaers que més por tinc de perdre és la capacitat de meravellar-me, de deixar-me abraçar per allò que se’m fa màgic als ulls i als dits. No puc imaginar-me viure sense els instants en què el món no em cap al món. És per això que m’agrada compartir-ho, perquè per mi és tan vital com l’aire i jo voldria que a tots els ulls hi vessessin els instants.

De cada un en queda un pòsit, un tel, un ble, i conformen a les entranyes una forta sensació que té alguna cosa d’ancestral. Potser em faria alçar la mirada al cel buscant algun intangible però m’atreviria a dir que té més a veure amb els peus que amb el cap, perquè arrencaria a córrer.

I això us ho explico ara, una nit d’hivern que sembla de primavera, en què em feliciten per ser dona i jo em felicito per no haver perdut els ulls.

He llegit “Entre els actes” i us ho volia dir.

entre els actes

“Isabella se sentia empresonada. A través dels barrots de la presó, a través de la boirina soporífica que les desviaven, fletxes esmussades la magolaven; d’amor, després d’odi. A través dels cossos de l’altra gent no sentia distintament ni amor ni odi. Molt conscientment sentia -havia begut vi dolç amb el dinar- desig d’aigua. “Una gerra d’aigua fresca, una gerra d’aigua fresca”, repetia, i veia aigua envoltada de parets de vidre brillant.”

MRS. DALLOWAY de Virgínia Woolf

Després d’anys d’espera em vaig decidir a abordar l’obra de Virgínia Woolf. Una aureola de profund respecte m’impedia apropar-m’hi abans de sentir-me preparada per fer-ho. I cal dir que, malgrat tot, no existeix preparació possible. Virgínia Woolf és especial, en el millor dels sentits possibles.
“Mrs. Dalloway” és una història que gira entorn de les vicissituds d’una dama benestant anglesa. Els seus pensaments i sentiments, i els d’aquells qui l’envolten, teixeixen una novel·la complexa i que en molts moments s’apropa a la lírica poètica per expressar una profunditat en la que fàcilment s’hi reconeix a l’autora. 
Amb una escriptura brillant, pàgina a pàgina, t’adones que el que tens entre les mans és literatura en majúscules. La literatura entesa com un art. L’art d’escriure, l’art d’explicar, l’art de transformar les paraules en quelcom viu. Així, els personatges es dibuixen entre  línies amb una claredat extraordinària i amb una intensitat aclaparadora. 
Woolf dibuixa un escenari on l’acció és la pròpia estètica de les paraules, més enllà del què puguin fer o desfer els personatges. On predomina el “com” davant del “què”. Una teranyina on el lector corre el risc de sadollar-se entre una literatura a la que no estem avesats. 
No, no, no! No tornava pas a estar enamorat d’ella! Només se sentia, després de veure-la aquell matí, entre les seves sedes i tisores, preparant-se per a la reunió, incapaç de treure-se-la del pensament; Clarissa tornava i tornava, com l’adormit que topa amb un al vagó, i això no era pas estar enamorat, és clar; era pensar en ella, criticar-la, tornar a començar al cap de trenta anys a provar d’explicar-se-la. La cosa més òbvia que hom podia dir d’ella era que era mundana; dava massa importància al rang i a la societat i a prosperar en el món –i això, segons com, era veritat; ella mateixa ho havia admès parlant amb ell. (Podíeu sempre fer-la confessar si us preníeu la molèstia; era molt com cal). 

El que ella hi diria era que odiava els malgirbats, antiquats, fracassats, com ell mateix probablement; creia que la gent no tenien dret a anar cap cots amb les mans a les butxaques; cal que faci alguna cosa, que siguin alguna cosa; i tots aquells grans personatges, aquelles duquesses, aquelles comtesses canudes que hom troba al seu saló, i que ell trobava inexplicablement remotes de tot el que importava poc o molt, eren per a ella quelcom d’un valor real.