THE LEFTOVERS de Tom Perrotta

De nou em trobo navegant entre gèneres poc freqüents en la meves últimes tries literàries. Aquest cop una novel·la que s’impulsa en la ciència ficció per crear un fil conductor dramàtic i altament reflexiu.

La història es desenvolupa a partir d’un fet extraordinari: la desaparició sobtada de milions de persones a la Terra. La reacció dels personatges davant d’aquest fet, la recerca d’explicacions, l’aparició de les creences, la fe,… És que alguna cosa pot seguir igual després d’un succés tan inexplicable?

Perrotta va desplegant històries paral·leles de diferents personatges que sovint conviden a reflexionar sobre la pèrdua, la incertesa, la fragilitat, el canvi… Tot plegat amb una lleugeresa aparent que fa que la lectura resulti extraordinàriament fàcil. D’alguna manera m’ha recordat a la sensació que vaig tenir després de llegir alguns dels llibres de José Saramago, a partir de fets extraordinaris, improbables o inexplicables, reflexionar sobre el món en que vivim i com el vivim.

the-leftovers

Posteriorment a la lectura del llibre, m’he empassat els 10 episodis que configuren la primera temporada de l’adaptació que s’ha fet de la novel·la en format sèrie i que ha emès l’HBO i Canal+. L’autor ha participat en l’adaptació cosa que em va animar encara més a mirar-la. Malgrat algunes modificacions de la trama i en l’estructura dels personatges, es pot dir que és força fidel al llibre. Òbviament el fet audiovisual aporta una nova dimensió a la història però, tot i així, prescindeix d’algunes de les reflexions que per mi son cabdals en el llibre i que són el que el fan altament recomanable.

No vull obviar una menció més que especial per l’edició. Edicions Del Periscopi en cada una de les seves publicacions fa un regal al lector amb un treball de maquetació i edició acurat i bell. Bravo pel treball i la originalitat.

Un pensament sobre “THE LEFTOVERS de Tom Perrotta

  1. Sí a tot. A mi em va agradar força el llibre i vaig començar a mirar la sèrie, però després de tan sols un capítol a la meva parella no li va fer gràcia, i com tampoc no vaig trobar que fos boníssim, vam passar. Però el llibre el descrius bé, ho comparteixo. Com també el tema de Periscopi, els seus llibres són amor per la literatura, des de l’edició i la maquetació fins a les històries que publiquen. Tota una referència, no m’ha fallat mai.

Deixa un comentari